El Generator, és un alberg urbà mooolt gran. A Austràlia havíem conegut molts albergs d'aquest tipus, però tots eren de camp i platja. En canvi aquest és urbà, amb la diferència que la gent enlloc de tenir una taula de surf i les xancletes, porten traje i una maleta amb el portàtil. N'hi ha que viuen aquí mesos, i és un formiguer de gent que arriba i gent que marxa. Costa uns 30 euros la nit, amb plat d'espaguetis a la bolonyesa inclòs, que per ser Londres no està malament.
Però també hi ha gent amb motxilla que venen a passar uns dies de vacances o de festa, i al bar de l'alberg, amb animació anglesa cada nit, es serveixen vodkes, pintes de cervesa i tot tipus de barreges estrafolàries (vodka + Malibu ¿?) des de les 6 de la tarda sense parar. Les preguntes que fa l'animador (ahir tocava trivial) no importen gaire. La qüestió és que quan ell crida, Ozi ozi, la gent del bar es torni boja i cridi encara més!

El transport és car, molt car! I la targeta de viatges il•limitats de metro i bus, comença a partir de les 9:30. Abans és hora punta i té un altre preu. O sigui que mentre espero que sigui l'hora “dels turistes” escric una mica.

En canvi molts museus són gratuïts, com hauria de ser, i quan tingui temps lliure aniré a veure. Vull veure el museu de la ciència, el d'Història Natural, i el National Gallery. A part de voltar pel riu Thames i anar al Speaker Corner de Hyde Park, a veure si aconsegueixo reunir prou gent per crear un grup d'alliberació o alguna cosa similar.

Comencem les casualitats del dia: ha fet sol!!! Si, si, ha estat sortir de l’alberg i ni un núvol. El dia que havia de fer turisme de monuments fa sol!!

La segona casualitat, ha estat quan anava passejant per davant del Palau de Buckinham i m’han preguntat si jo sabia quan era el canvi de guàrdia. Pensava que al ser moreno i tal i com estan les coses em prendrien per terrorista però s’han confós. Total, que el famós canvi de guàrdia es fa un dia si i un dia no, i no en tenia ni idea de quan era, però al ser davant la balla, he vist a tothom corrents i si, en aquell moment tres soldats sortien d’una porta per anar a rellevar al company de la garita… mira tu!

I a la tarda, després de voltar i voltar la tercera casualitat-sort del dia (espero no haver exhaurit tota la del viatge). M’havien recomant, que anar a Londres era sinònim d’anar al teatre, i dels teatres, a un musical, i dels musicals al Fantasma de l’Òpera. Doncs quan per casualitat passava per davant del teatre on ho feien, no sabia ni on era, he entrat a preguntar què valien les entrades i per quan. Llavors se m’ha acostat un vellet, i jo pensava que ja em volien timar, perquè obrir la jaqueta i treia un sobre… aiaiaiai però no, era un home de bona fe, que havia comprat entrades a través del centre cívic i el seu amic no havia pogut venir i li sobrava una! Així que jo i ell, ja som amics, hem anat a veure el teatre, i en molt bona posició. Una obra realment impressionant que es fa des de fa 15 anys, 2 cops al dia.

En fi, un primer dia a Londres moolt positiu, i això que no em cridava gaire l’atenció… però si fa sol!!! De tornada a l’alberg una tempesta per no quedar malament i a sopar, a sopar dora!

Apa, fins aviat!