Només comentar algunes coses que m’han cridat l’atenció aquests dies a Londres. El metro és una passada, de car, però també d’efectiu. En un moment vas de punta a punta, hi ha 13 línies i moooltes parades. Inclús línies que es desdoblen, amb el problema de que hi ha estacions amb 4 possibilitats per línia i ai….

Ahir entrava al metro i hi havia una pissarra gran, al mig d’on fitxes per entrar, que ho veus per força, que explicava que el dia abans hi havia hagut un problema a la línia Northern, degut a problemes elèctrics, entre les 17 i les 19 i que per això hi havia hagut retrassos afectant el retorn a casa dels usuaris, i demanava disculpes per les molèsties. Ho firmava el Director de Transports de la ciutat de Londres. Jo a Barcelona mai he vist que ningú demani disculpes per una cosa així… ni tant sols informen de què està passant…
A més aprofiten els caps de setmana per fer obres, i es veu que les línies estan velles, velles, així que cada cap de setmana, el metro està fatal!

Però també hi ha una cosa que m’ha sorprès negativament. Només a la ciutat de Londres hi ha cinc-centes mil càmeres de videovigilància, i que com denuncia una revista, cada dia som gravats per unes 300 càmeres diferents com a mínim. Suposo que degut als atemptats i tal ara ho volen controlar tot, tot! Les escales de cargol, en tenen una a cada angle per no perdre visió, els carrers, el metro, tots els autobusos, tot està ple, ple, ple. I n’hi ha tantes que la gent ja passa, i es segueixen produint robatoris, atracaments i de tot… la gent s’hi ha acostumat.
Jo he fet en una setmana unes quantes fotos, 348 MB. La memòria que deuen necessitar per gravar 24 hores de videolvigilància deu ser increïble, i que cal conservar (1 any?) per si aquell dia va passar alguna cosa, poder-ho buscar (sinó de què serveix?)… doncs un gasto impressionat en nom de la seguretat.

També per seguretat, suposo, han tret totes les papereres del metro i de les estacions. Així que si estàs bevent o menjant alguna cosa, t’asseguro que et veuràs en el ridícul paper de passejar una ampolla buida o un full de propaganda que t’han donat a l’entrar, durant tot el dia fins que trobis una paperera.

I finalment una botiga que em va cridar l’atenció és ARGOS. Una botiga que de fora té uns cartells immensos, però que dins és com un banc, amb uns mostradors plens de catàlegs, i gent fent cua pe mirar els catàlegs. Es tracta de comprar per catàleg, no hi ha productes a la vista. La gent es trona boja mirant catàlegs de 1600 pàgines on es ven de tot, i t’ho porten a casa o ho reculls allà mateix (teles, bicis estàtiques, planxes, ipods, cds, llibres, roba, roba, roba… i una cuaaaa!!

En fi, detalls subjectius de Londres.