El dissabte dèu ser el dia que tothom, turistes i locals, dediquen a fer la bugada. Jo em vaig llevar dora, per poder aprofitar el matí, i vaig ser dels primers en arribar a la bugaderia “The Laundrette”. 3 lires la rentadora (45 min.) mitja lira un grapat de sabó i 1 lira 20 min. de secadora, total: més de mil peles. Això si, l’experiència s’ho val.

Va començar a arribar gent… Una família de turistes, el pare la mare i dos fills, que es van repartir el diari a trossos i així passaven l’estona. Una parella de nois, que també llegien el diari esportiu. Una dona carregada de sacs de roba ho entafonava allà dintre com podia (la rentadora petita val 3 i la gran 4) i ella aprofitava la petita al màxim. Va arribar un home vellet, amb gorro de llana, acompanyat d’un altre de pell morena i entre els dos portaven bosses de plàstic plenes de roba i també es van asseure als bancs de fusta. Al final la bugaderia estava plena i no parava d’entrar i sortir gent. Jo no coneixia a ningú i entre ells tampoc no massa… però tots compartíem una tasca comuna, i tot i el fred que feia fora, hi havia caliu (a més l’olor de tanta roba junta…).

Va estar bé, i com em va corregir la Maria, era una escena mítica de Gent del Barri, no de veïns. Jo penso que quan vas a un altre país, pots fer-ho de moltes maneres, però hi ha coses que cal fer per conèixer com viuen ells. I una d’elles és anar a la bugaderia i veure, escoltar, preguntar… De la mateixa manera com anar a una barberia/perruqueria. És una cosa internacional, n’hi ha a tots els països, i és on pots conèixer de primera mà com viuen, què pensen… són gent donada a xerrar, així que si preguntes, t’ho explicaran tot. A més, l’instrumental, la decoració, la neteja, etc. d’una barberia/perruqueria expliquen molt del lloc on ets. Feu la prova!!!

Ara ja soc a Lancaster University, en una residència que sembla un pis del Berlín dels anys 80, com els de la peli Goodbye Lennin, poca llum i fred però divertit. És com viure a l’Autònoma, amb tots els serveis aquí però la ciutat a mitja hora en bici, i aixó si: mooolt més gris i núvol! Aquí al estar més al nord que Barcelona, el sol pesa més i li costa més pujar amunt…. joooh! (és broma).

p.d: sembla una contradiccio pero cincideix l'aniversari de la mort del CHE, amb la festa de la Hispanitat (celebrem que els espanyols vam invair America), com que a Anglaterra dema no es festa, jo recordare la mort d'Ernesto Guevara de la Serna!
i una abraçada a la meva cosina recent Doctoarada que visita Bolivia!!Felicitats i disfruteu!!

Que tingueu molt bon pont aquells qui feu festa i que el sol us il•lumini!!