“Potser si no dius mentides no pots ser alcalde”
Una interessant reflexió d'un nen (la saviesa dels nens no té fronteres) al programa no em ratllis! de TV3.
Notícies de TMB
Uns dies després de que jo enviés una carta al diari, l'encarregat de comunicació de TMB es va entretenir a contestar (tot un detall, que agraeixo, en serio!) però l'argument que dóna no em convenç, com tampoc al senyor Toni que posteriorment va enviar una altra carta.
Que De Puta MAdre 69 és una marca de roba ja ho sabia, i serà tant famosa, chic i moderna com vulgui, però jo em queixava que de què es prohibís una manifestació pacífica i a les estàtues i músics de carrer per incivisme, per exemple, i es pintin autobusos amb aquests insults.
Carta de rèplica:
RESPOSTA A TMB
Mal efecte
Toni Lara Luna
Barcelona
Responc a la carta Una marca de roba, firmada per Relacions Externes de TMB i publicada el 19 de gener. El primer dia que vaig veure un auto- bús amb la publicitat de la roba De Puta Madre 69 el vaig haver de llegir dues vegades; no m'ho creia. Eren les set del matí i jo encara anava mig adormit, malgrat que vaig pensar que una empresa de transport públic no hauria de portar aquest anunci. No fa falta que TMB es justifiqui, però acceptar aquesta publicitat causa molt mal efecte.
El Periódico 24/01/07
ACTUALITZAT 4/02/2007: el Bloc Barcelona al dia es fa resó de la primera carta
Personatge de Carrer
Hi ha dies que un no pot dormir. Llavors cal buscar algun recurs per agafar el son.
Després de dues voltes cap a la dreta i tres cap a l’esquerra em va passar pel cap el porter d’un puticlub que passo per davant sovint (!). Per intentar dormir em vaig posar a imaginar la vida d’aquest personatge.
És una paio d’uns 30 anys (uiui, potser m’equivoco, jo per les edats…), que vesteix “traje” i gavardina, i que treballa de 5 de la tarda a 5 de la matinada. Mentre que per alguns treballar en un puticlub pot semblar una ganga de feina, a mi em sembla que no pas.
Ell està totes les hores fora, a la porta, faci fred o calor, no com el deejay (a tot drap eh!) que està sempre dins.
Passa l’estona enviant missatges sms per mòbil, això sí. No sé a qui deu escriure. M’imagino que no té fills però sí una novia/dona a l’altre costat de la línia. Posats a imaginar, li paguen poc, i des de la seva oficina mòbil té negocis obscurs.
Si plega a les 5 de la matinada, i comptant que dormi unes 8 hores (8 + 5 = 13) es deu llevar al migdia. Després de dinar i jeure una estona per casa, ja se li han fet les quatre de la tarda. Temps de fer-li dos petons a la novia/dona i cap a la feina, ja que no hi viu a prop.
I així de dilluns a dissabte, cada dia! … menys diumenges.
Té una complexió física destacable, és alt i fort, però no sé quan deu anar al gimnàs, ni a passejar, ni al banc (que només obre una tarda a la setmana), ni a comprar, ni al cine, ni al dentista, ni a connectar-se a internet per buscar una altra feina, ni a quedar amb els amics, ni…
Potser la relació que hi ha entre aquest personatge i el fet que jo no pogués dormir és coneguda per alguns de vosaltres…
Sembla que ho hagi somiat, però no. Ho imaginava mentre estava despert, ben despert, sense poder dormir, que no sé què és pitjor.
Piles de samarretes
;)
Avui començo una categoria, Històries Urbanes, i vet aquí que una vegada…
Un home escrivia fa uns dies al diari, queixant-se que havia comprat unes samarretes per Internet i li va arribar el paquet obert i amb unes samarretes que no eren les que ell havia encarregat.
Sembla ser, que no van ser els ratolins ni els ratpenats, sinó que un treballador de correus, molt simpàtic, va identificar el contingut del paquet per l’etiqueta, ja que ell també havia comprat unes samarretes allà, i va canviar les seves per les d’aquest usuari, que li agradaven més.
Oh sorpresa!
Samarretes originals?
A qui li falta civisme?
Carta enviada i publicada a El Periódico – 14/01/2007
Que la publicitat sigui impactant crec que és el seu objectiu, i amb la carta no vull dir que m'escandalitzi per veure insults corrent per Barcelona, però que no titllin d'incivisme una campanya pel dret a l'habitatge, quan ells no són exemple de civisme.
Si jo fós africà…
Carta publicada avui al El Periódico
EL DRAMA DEL TERCER MÓN
Si jo fos africà…
David Llistar Bosch
Coordinador de l'Observatori del
Deute en la Globalització de la Càtedra de la Unesco de la UPC. Terrassa
Si jo fos un pescador senegalès al qual una multinacional espanyola li ha buidat el mar de peixos, hauria de buscar una altra forma de subsistir. Si jo fos un ciutadà de Guinea Equatorial a qui li és impossible arrencar del seu Govern un corrupte dictador recolzat per empreses estrangeres, hauria d'emigrar. Si jo fos un somali que en una guerra civil hagués perdut el meu pare d'un tret disparat per armes fabricades a Espanya, fugiria d'allà. Si jo fos alguna d'aquestes persones, em jugaria la vida en una pastera rumb a les costes espanyoles, encara que els seus ciutadans, empresaris i governants no ho comprenguessin.
…un tema a reflexionar.
Impressionant Tap Dogs
Tap dogs
Fins dissabte 13 de gener estaran a Barcelona. Un espectacle musical impressionant. 80 minuts sense parar de percussions, jocs de llum i cops de peu. Molts cops de peu, de punta i taló.
Una posada en escena utilitzant metalls, “embastides” d’obres, politges, estructures i plataformes que donen un aire industrial molt d’acord amb la contundència de l’espectacle.
La coreografia és brutal, amb una imaginació que et manté amb els ulls oberts (jo només vaig parpellejar dues vegades), durant tota l’obra.
I l’ús artístic de les esmoladores, ni els de Bricomania!!
Deixeu-vos portar per les sensacions, abans que unes sabates de rebaixes, aneu al teatre!!
Un altre món és possible
L’altre dia, en Mai9 reflexionava amb molta gràcia sobre el preu de la seva maleta nova, i em va fer pensar en el reportatge de La 2, voces contra la globalización que acabava de veure(que pensava que hi sortirien los invisibles i manifestants, etc.) però que es centrava en el canvi climàtic.
Em vaig quedar amb una dada: el dia 11 de setembre del 2001 es van suspendre tots els vols comercials als EUA per raons de seguretat, i en dos o tres dies, la temperatura global va baixar uns dos graus, segons els científics del programa.
A mi m’apassiona viatjar i voltar món, però això no treu que pugui fer la següent reflexió.
Haureu sentit a dir que és insostenible que els xinesos i indis viatgin rotllo “low cost” com ho fem aquí. I és que estem tant acostumats a un ritme de contaminació (els avions contaminen una brutalitat) que no sabrem parar.
I ens ho posen fàcil… Una companyia low cost de recent creació, ofereix bitllets a 9 euros, o sigui que per 18 euros (ara estan obligats a incloure les taxes en el preu que anuncien) vas un cap de setmana a esmorzar a Cracòvia.
Jo només hi penso… realment val la pena?
;)
Nou any, nous projectes!
Tot i que he estat uns dies de vacances, també he estat acabant d’iniciar (valgui la contradicció) nous projectes.
Si aquest bloc és més personal i delirant, professionalment estic investigant l’ús d’aquesta eina aplicada a l’educació, que serà part de la meva tesi doctoral.
Així que m’he embarcat a iniciar un bloc que pretén compartir un espai amb el professorat universitari interessat en utilitzar aquesta tecnologia com a recurs docent.
Tothom interessat en utilitzar o crear un bloc, també hi podrà trobar recursos d’interès, comentaris, articles, etc. que l’ajudaran a començar o ampliar els seus coneixements.
Alhora, estic utilitzant un altre bloc com a gestor bibliogràfic i de cites i referències, de tot el què vaig llegint per la tesi.
Per tant podríem dir que m’estic “blogometamorfositant” i que si veieu algun comportament estrany, us agrairia que m’ho fessiu saber abans d’acabar absorbit per la blocosfera.
I, tranquils. No us deixaré sols. Tots els blocs són compatibles i seguiré aquí deixant rastre de tot allò què em passa pel cap.