Un cap de setmana, antiga Route 66, autèntic Bar de carretera Romines Travel Center. Calma, temperatura agradable, quatre gotes, gran paisatge, bona companyia… i mooolta tranquilitat.

Una cançó: The Monkees – I'm A Believer (la lletra!)

Sempre hi ha alguna cosa en què creure, espero que cadascú trobi la seva.

Crec que una cosa que hem fet tots una vegada o altra és esperar. Es pot esperar per moltes coses: a persones, esdeveniments o fins i tot esperar que no passi alguna d’aquestes situacions.

Concretament això és el què em passava pel cap quan esperava a una persona a una estació de metro.

Tu quedes a una hora. Ok. Jo normalment, potser per desgràcia meva, arribo sempre una mica abans. Tinc un problema, ni que vulgui arribar a l’hora en punt per no haver-me d’esperar, tinc una habilitat que em fa arribar abans, si no és per res excepcional.

Llavors la meva espera, tot i que a propòsit, comença 10 minuts abans, que els aprofito mirant a l’altra gent que espera, imaginant-me la seva vida, a qui o què deuen esperar, quanta estona fa que esperen, si es posen nerviosos, què fan quan es posen nerviosos (es mengen les ungles? No paren de mirar el rellotge? …).

Quan arriba l’hora acordada canvia la fase. Llavors es tracta d’anar mirant al voltant a veure si aquella persona arriba, per on arribarà, com anirà vestida, com portarà el cabell, si anirà molt carregada de trastos o no, si vindrà corrents o tranquil•la, etc. Potser és la millor estona d’esperar… els deu minuts que passen de l’hora acordada, i que si es tracta d’una situació agradable o desitjada, fa una cosa a la panxa, un cert nerviosisme sa…

Però aquest nerviosisme comença a intoxicar quan passen 15 minuts. Si tens telèfon mòbil, i l’altra persona també, el mires no fos cas que hagués trucat i no ho haguessis sentit (tot i tenir el volum al màxim, precisament per casos com aquests). Ho mires igualment. Al rellotge ja li has tret “brillo” set vegades, comprovant que vagi a l’hora amb el del mòbil. Comences a mirar al voltant a veure si hem quedat al lloc correcte, que potser s’ha confós i comences a analitzar possibles punts de confusió amb el lloc acordat i vas descartant, o no…

Passats uns minuts més et comences a plantejar que potser no hem entès l’hora de la mateixa manera, eren quarts de tres o les tres i mitja¿? aiaiaiai La cosa a la panxa ja no és tant emocionant, es torna més preocupant. Tornes a mirar el mòbil. I comences a pensar que potser ha passat alguna cosa i no t’han pogut avisar… Aquí depèn del tipus de persona que s’espera, hi ha casos en que la preocupació és molt gran i d’altres en que no tant. Això depèn.

Llavors t’aixeques i comences a donar voltes: potser està darrera d’aquell cartell i no m’ha vist, potser hi ha unes altres escales al costat, potser s’ha cansat d’esperar i m’està buscant per allà… m’hauré d’esperar mitja hora més per assegurar-me que no hem entès malament l’hora?

Finalment va arribar. No tenia mòbil. Va ser una trobada molt agradable.

Dimarts vaig passar una estona a la piscina municipal i vaig quedar gratament sorprès del sistema de socorristes que tenen.

Una piscina de 50 x 20 m. aprox. Té 5 socorristes dalt de cadires i un coordinador que va voltant, atent a tot el què passa. Cada 30 minuts toca relleu de cadira, arriba un, es posa dret davant la torre, mirant endavant, i el de dalt li dóna el “tub de salvament” (un flotador semi-rígid allargat que serveix per encerclar a l’ofegat i arrossegar-lo) al de baix i baixa. El flotador canvia de mans i puja l’altre. Un cop dalt el de baix li dóna el tub, i així sempre hi ha una persona amb el tub a les mans i mirant a la piscina, amb una coordinació perfecta.

Encara més. De tant en tant el coordinador llença un ninot (tipus muñeco nenuco) davant d’una torre de salvament, i el socorrista s’ha de llençar immediatament i “salvar-lo”. Així practiquen i no s’avorreixen tant. A vegades també es llença un socorrista sense avisar davant d’un altre i simula que s’està ofegant, i immediatament el de la torre salta a buscar-lo. Impressionant!

Però encara hi ha una cosa que m’ha agradat més. El Safety Break o parada de seguretat. Cada hora, s’avisa per megafonia, alhora que els 5 socorristes es posen drets i xiulen conjuntament, que comença el safety break. Vol dir que tots els nens i nenes han de sortir de la piscina durant 10 minuts i només els adults poden estar dins l’aigua. La mesura està pensada perquè els socorristes descansin o afluixin el nivell de concentració, que realment és molt alt. Es passen tota l’estona marcant ordres als nens i nenes a toc de xiulet, vigilant i ordenant els salts de trampolí…

Aquesta és una mesura excepcional i fantàstica. Estaria bé que totes les feines la tinguessin. Cada hora, siguis fumador o no, deu minuts de relax obligatoris!

Segurament les coses anirien molt millor…

– It's no 'BAYWATCH': more than just looking good

– Lifeguard Summer Jobs