Un bon remei per a la tristesa és entrar a la cuina i posar-se a fer alguna cosa bona, en aquest cas croquetes de sèmola d’arròs. Després queda fregar el terra i els lavabos, però això ja no ho explico.

He hagut de fer algunes trucades a les tietes i a la mama per saber com es feia, i m’han acabat donant una recepta que era de la meva àvia, que potser inclús les havia fet en aquesta mateixa cuina i tot. Així què per passar una tarda diferent, us presento la recepta:

CROQUETES DE SÈMOLA

Ingredients:
100 g de sèmola d’arròs
½ litres de llet
2 ous
50 g de sucre
25 g de mantega
Vainilla
Sal
Pernil dolç (si es vol…)

Preparació:
Bullir la llet i afegir-hi la sèmola fins que quedi fet una pasta consistent. Barrejar-hi la mantega i un pessic de sal.
Batre els ous i barrejar-los amb el sucre. Quan la sèmola i la llet ja estigui fora del foc i no tant calenta, barregeu-ho tot i afegiu-hi pernil dolç tallat a trossets(sense també són molt bones).
Deixar refredar, estendre-ho en una safata i fer trossets o boles per tal d’arrebossar-los. Com diu la Mª Àngels, que de cuina en sap un munt, per arrebossar primer passar per la farina, després ou i finalment pa ratllat (“així queda més cruixent”).

La vainilla poseu-la quan us sembli, jo no en tenia i no n’he posat.

I tot acompanyat amb una tranquil·la cançó jazzbrasil de Brazuca Matraca, Falando alto

Enjoy it!

p.d: Com que em sobrava mig litre de llet i jo no en prenc, he duplicat totes les mesures i em sembla que m’he passat i menjaré croquetes fins setmana santa 😉

p.d2: Gràcies a tots i totes els que m'heu anat felicitant avui pel meu sant, i als que no ho hageu fet però hi heu pensat també! Una abraçada!