La visita per terres escandinaves va anar molt bé, no hem parat de riure i hem aprofitat els únics 4 dies seguits de sol a l'any que tenen, que ens estaven esperant.
L'alberg està molt cèntric i ben equipat. De seguida érem a tot arreu, de fet, a Estocolm de seguida ets a tot arreu. És una ciutat molt xula i tranquil·la, ben cuidada i ordenada. Ningú passa el semàfor en vermell ni de conya; a 5 grau i plovent i ells allà plantats esperant el semàfor verd (entre poc i massa!!).
A la nit visita obligada al Bar de gel, que tot i descobrir que té sucursals a altres ciutats, el genuí bar de gel Vodka Absolut és a Estocolm. A 5 graus bebent xupitos amb gots de gel d'aigua pura del riu del nord del país, dins d'unes mantes d'astronautes i guants de pell de foca, amb una música chill-out impressionant. Hi ha tanta demanda que a part del fred que hi fa, als 30 minuts ja has de sortir perquè hi entrin uns altres…
Des de que vam arribar que no sabíem si podríem agafar el vaixell que porta a Helsinki ja que aquella setmana estava tot complert, 5 vaixells diaris a diferents destinacions, amb unes 2000 places cadascun i tot ocupat. La llegenda del vaixell de la festa es feia pregar i es resistia, així que fins una hora abans de la sortida no sabríem si hi podríem anar o no.
Finalment ens vam anar fent a la idea que no seria possible i que per tant calia fer altres plans. Vam llogar una bicicleta cadascú. Tot i que tenen el bicing igual que a Barcelona, però de color blau, el 31 d'octubre s'acabava la temporada. Entre que comença a fer fred, es fa fosc molt dora i a més a més els hi diuen que s'acaba la temporada d'anar en bici, la gent deu estar per terra…
L'experiència en bici va ser genial, tot és pla i de seguida has voltat per tot arreu, anàvem una mica bojos però quan a la senyora que les llogava, que educadament ens va demanar molta prudència, li vam dir que érem de Barcelona, va dir que així rai que ja sabíem el què era la bici-urbana… i a part de dos o tres ensurts tot va acabar bé.
Per dinar vam anar al PizzaHut del dia anterior, on per 8 euros tenies buffet de pizzes i amanides, vam córrer perquè a les 3 s'acabava i arribant al local quan faltaven 2 minuts i esperant 5 minuts de cua, es van fer les tres i cinc, ja no ens van servir, passaven de les tres, SUECS!!!
I com que a les 4 havíem de preguntar els bitllets, per no trobar-no que ens tornessin a tancar als morros, un de nosaltres, mentre els altres dos dinaven, va anar corrent a l'oficna del vaixell a preguntar. Li van dir que si ho comprava llavors, quedava un camarot i hi podria anar… però no tenia els dnis i va haver de tornar corrent a la pizzeria a avisar. Comprar els bitllets llavors volia dir agafar un taxi tal i com anàvem i pitant cap al port que el vaixell marxava al cap de 30 minuts. Però improvitzant a mil per hora dos van a l'alberg i l'altre torna a comprar els bitllets. Agafen uns mitjons, una part del pijama, pasta de dents i el líquid de les lentilles, una samarreta i la bufanda de l'altre, i corrent cap a l'estació per agafar el taxi cap al port. Hora punta, el taxi embarrancat (i com que es suec ni fer esses ni res, no sortia del carril de taxis el tio…). Arribem i corrents cap al vaixell, a temps.
Doncs això, (resumint una llarga i estesa llegenda) és el vaixell de la festa perquè a estocolm l'alcohol és molt car i aquí no es paguen impostos, total que surt més barat el bitllet de barco Estocolm – Helsinki en camarot exterior, que l'entrada a una discoteca de la ciutat, i les begudes molt més barates a bord.
Entre moltes coses que ens van sorprendre i moooltes més, els nens (8 – 10 anys) van sols pel vaixell jugant a les màquines tragaperres sense fre… inclús ja agafen la postura d'arrapenjar-s'hi com a professionals: INCREÏBLE!!
Arribes a Helsinki a les 10 del matí, i va coincidir que era un dia festiu, que nevava sense parar i feia mooolt fred. Ningú pels carrers i tot tancat, però vam conèixer gent, vagabundos i turistes com nosaltres, i vam tornar al vaixell en procés de congelació.
Com imaginàvem, els suecs són una mica freds i secs i els hi costava entendre bromes o ser simpàtics a la cua del supermercat o del bar,… i vam intentar repartir abraçades però per evitar escàndols públics, de seguida ho vam aturar. Tot allò de l'expedició solidària va quedar una mica passat per aigua… Tot i que nosaltres entre deprimir-nos quan el sol es pon tant dora o anar de festa, vam triar cada dia la segona opció.
Hem conegut a molta gent: les dues noies d'alemanya que es van deixar el dni i no les deixaven entrar als bars, el Carlos de Perú que té un judici amb els seus germanastres per una herència de dos cases una finca i un “carro valorado en más de 25.000 euros”, i la Núria, que tot i que no la vam poder anar a veure la seguim estimant igual o més!! la noia del kiosk cafeteria, les repartidores de propaganda del carrer, els madriles del barco, el pare i la nena de la senyal, David el gnomo i els trolls, i altres més…
Però la història poder haver acabat fatal per un petit detall. Quan ja érem a l'aeroport a punt d'embarcar, vam passar el control de seguretat i em van preguntar què portava a la bossa de plàstic que acabava de passar per l'escanner, i jo els vaig dir que només menjar. Em va preguntar que si n'estava segur i li vaig dir que si, segurissim. Llavors em pregunta si podia remenar, “si, si i tan”. Posa les mans a dins i treu un ganivet de cuina de metall i l'aixeca en to desafiant. Ens vam quedar glaçats. En el barco, havíem agafat un ganivet del restaurant per poder tallar el formatge i fuet que portavem a la motxilla i fer el ressupó. I ja no hi havíem pensat més!! ens podia haver costat un mal moment i acabar tos ves a saber on. Si no pots portar una ampolla d'aigua, imagina't un ganviet de cuina!
Total que li ensenya al senyor que estava a l'ordinador, ho mira, ho toca, i amb el cap fa que no. Li torna a la senyora, i aquesta ens el posa altra cop dins la bossa i ens deixa marxar (tenia la punta arrodonida, però feia uns 25 cm.). INCREÏBLE, et fan treure les sabates i pots passar amb un ganivet de serra tant tranquil (bé, en aquell moment de tranquils res).
El vídeo encara no està a punt però tot arribarà. Aquí algunes fotos i moltes més en format presentació aquí:
;)
