16/12/2007

A Marrakech va ser més o menys fàcil trobar un gasolinera on omplir els dipٍsits d'aigua de la furgoneta. El dipٍosit està a la part del darrera i cal obrir la porta grossa de la furgoneta per omplir. Just allà hi havia un aspirador industrial de netejar cotxes (era l'aigua d'un tren de rentat) i quan ja tenia la manguera dins del dipٍosit el motor de l'aspirador es va encendre i va copmençar a omplir de fum la furgoneta i tot el voltant. El vigilant/encqrregqt va venir corrents per apagar-ho, peroٍ va picar de cap amb la porta i va caure estabornit amb el cap obert. Jooooh jo només volia una mica d'aigua i ells em volien ajudar i la que hem liat!! Li vaig posar una tovallola al cap i mig remugant, mig atordit se'n va anar cap a les oficines del taller; tenia un bon trau i no parava de sagnar.
Comencem bé!!

De cami cap a Agadir, no hi ha perill d'adormir-se al volant. Conduir per aqui és tota una aventura i et manté més despert que 3 redbulls. Els avançaments son improvitzats, sense indicar i vinguin o no cotxes/camions en contradireccio… aixo que estic distret, vigilant molt en tot moment (vespinos, burros, nens que travessen, gallines, ovelles i vaques per la carretera) i també hi ha mala gent que ens posa en perill a tots.. uffff.

També he experimentat el que tothom em deia: els hi dones la mà i t'agafaran els dos braços!! Al parar a fer unes fotos a uns dromedaris va venir corrent el pastor i em volia portar a montar-hi, pero com que passo de deixar el vehicle sol a peu de carretera li vaig dir que no, em va fer una foto i la volia cobrar. No tenia dirhams i li oferia 1 euro perٍ no el volia. Es va enrabiar i volia entrar a la furgo a veure què tenia. Per sort els seguros tancats. Li dono dos cigarros (ja els he portat per aquestes situacions) i el paio em fot esgarrapada i m'agafa tot el paquet i se'n va! Aquesta m'ha sortit barata, pero ja l'he après 🙂

Vaig parar a Tiznit, que té una medina i mercat com el de Marrakech pero en petit. No hi havia turistes i la gent no m'atabalava gens, podia passejar tranquil, fer fotos, comprar, preguntar… molt bon rotllo.

La carretera a Tafraute està fatal. Era fosc i va pujant muntanya amunt fins al peu de les muntanyes. Els taxis gas a fondo, i s'havia de vigilar molt quan venia un cotxe de cara (poc sovint) de no sortir-se pel barranc.
A Tafraute ja m'esperaven el Jordi, el Ciscu i el Karim, que han conegut aqui i com que no para d'atabalar-nos se'l van passant i ara em toca aguantar-lo a mi… En broma el Jordi li ha dit que el Ciscu volia unes babuxes i ara no se'l treu de sobre 🙂

Ens acompanya al camping, bueno l'acompanyem nosaltres a ell, i ens arregla el preu a canvi d'una llauna de tonyina (la trobarem a faltar a Mauritània!!)

A la nit, cel estrellat, el fred de les muntanyes apreta amb vents gèlids de l'Atlas nevat, el vigilant ens convida a te calent mentre acabem de preparar la nova jornada. Nit freda, freda!!