Avui faig anys i estic aquí perdut pel mig del Sàhara Occidental. Un aniversari diferent però molt feliç.

Hi ha hagut un canvi de plans sobtat. Als motoristes no els deixen seguir per pista, els obliguen a baixar per carretera fins a la frontera. Estan uns 600 km darrera meu i els pneumàtics de les motos d'enduro no aguantarien tants km per asfalt, i menys fins a Mauritània. Hem quedat que torno enrera aquests 600 km (Laayoune), ja que sino ells no poden continuar i ells aniran d'Smara a Laayoune i allà decidim que fem. Bufff!!!

Tria la teva aventura: un es queda a Laayoune amb les motos i els altres dos van a Marrakech a buscar el remolc, tornar a baixar, i seguir els tres fins a Mauritània, per poder visitar com a mínim la zona d'Atar i Chingueti.
O bé mirem de llogar un remolc/comprar uns pneumàtics de carretera a Laayoune (difícil d'aconseguir) i seguim baixant…

Per tant queda clar que Dakar haurà d'esperar un altre any, i Mali, que ja era quasi impossible, descartat del tot.

Tornant a les muntanyes, si un grup vol arribar al cim i algu te un problema, doncs es retrocedeix, es mira de solucionar i a tornar-ho a intentar si es possible. Aixi ho farem.

Quina llàstima… però podia passar i tot sigui això!

p.d: moltes gracies per tantes felicitacions!! 😉