25/12/2007
Posta de sol del port de Noadibou
He dormit bé, ho necessitava!! L'auberge Sahara està ple de gent de tot el món i he retrobat en Moritz i la seva novia (els anglesos fotògrafs professionals) que vam conèixer al camping de Noadibou.
La ciutat de Nouakchott és totalment caòtica. Estic cansat de conduir i se'm fa molt pesat atravessar-la. Tothom em para i em pita, em volen comprar la furgo, el remolc i el què sigui. Si m'hi penso gaire m'ho venc tot!!
Els carrers són estrets i al costat de l'asfalt només hi ha sorra, molta sorra (o un carro, un ruc, ovelles, pneumàtics, cotxes fent avançaments estrafolaris…); conduir aquí és increïble!! Els cotxes van xocant entre ells i no passa res. Ara salta un llum, pim pam ara li abonyeguen una porta a l'altre… Ja em vaig mentalitzant que una hora o altra, per molta prudència meva, algun boig se'm tirarà a sobre.
Tota la ciutat és un caos, desordenada, desestructurada, feta caldo… No n'havia vist cap com aquesta, ni a sudamèrica. Impacta molt.
M'he quedat atravessat amb el remolc quan volia canviar de sentit, m'havia equivocat però una clavaguera sense tapa m'impedia maniobrar sense fotre'm al forat i he hagut de desenganxar, tothom pitant, liar-la per allà una mica…
Una estoneta d'internet, que va mooolt lent i no em permet pujar fotos 🙁 i cap a Atar, la capital de la Vall d'Adrar (450 km nord).
Just a la sortida de Nouakchott, que m'ha costat més d'una hora travessar, al control de policia m'han dit si volia/podia portar-ne un, jo primer li he dit que anava ple de trastos però com que ens havien dit que havien matat a tota una família de turistes francesos més al sud, què m'has dit! Posa-me'ls dos! I si, si, n'ha cridat un altre i au dos polis al darrera que m'evitaran problemes i que no han dit res en tot el camí. Thinking!!
Quan portàvem 200 km (només desert i petits poblats de tendes, camells i cabanes) veia que els camioners paraven a resar, així que he parat i els dos polis han aprofitat per resar i jo per fer fotos.
Per la carretera estava ple de pneumàtics, centenars, i només creuava els dits perquè un de meu no n'augmentés el nombre.
També he trobat un atropellament de camell. Feia dies que veia els esquelets sobre la sorra però avui n'acaben de pelar un; carretera tallada, Mercedes aixafat, els ocupants rezant per allà fora… i el camell…
A Atar estic al camping/auberge Bab-Sàhara, que com recomana la LonelyPlanet està molt i molt bé. Retrobo als amics anglesos (www.independentlondon.com) i altra gent d'arreu.
El Jordi i el Ciscu arriben molt tard. Han fet una etapa mooolt llarga, però a temps per fer un soparet de Nadal by me: pasta al pesto, amandia, musclus en conserva en escabetx, llauna de tonyina que no falti, pa amb tomàquet i de postres torró que ens va donar la Ma Eulàlia. I com no, mandarines.
This little paragraph is for my friends around the world (Kay, Peder, Steve, and all the others…) and just to tell you that this amazing trip remember me great time visiting you, so don't worry that I will come back soon to visit you 🙂 Best wishes!!