2/1/2008

Ens llevem molt dora i viatgem de nit per ser a la frontera de Rosso a les 9:00. Ara ja sé de què va i jo vaig a fer totes les “formalités”, sense problemes i pagant només la taxa corresponent. Mentres tant, el Jordi i el Ciscu negocien amb un paio el preu de la furgoneta i els n'acaba oferint mooolts diners. Diu que la vol per uns turistes de Mali. No pot ser de cap manera i en desconfio. És una oferta massa temptadora però totes les estafes comencen amb un reclam temptador (les cartes nigerianes, herències de no sé qui, números de loteria premiats d'algú que ha de marxar fora…) així que passo de més problemes i històries turbulentes a una ciutat com aquesta.

Podíem haver tingut un problema diplòmatic seriòs per un petit oblit insignificant als passports, però no ho han vist i no ha passat res, segell i endavant.

Passem amb la 2a barca cap a Mauritània i a l'altre costat ens entretenen una bona estona, fent anar d'un costat a un altre, passaports aquí i allà… ara els papers de la moto, paga perquè et tornin la documentació, fer el passavant… i a les 12, abans de que tanquin per dinar ho tenim tot fet i marxem sense pagar els honoraris d'un “guide” i gas cap a Nouakchott. Si no hi ha problemes volem arribar a Nouadhibou. Haurem fet uns 800 km més les tres hores de pas de frontera i per això decidim que així l'endemà podrem creuar al Marroc a primera hora, ja que el tram de mines requereix més temps i atenció i no és aconsellables fer-lo a la tarda.

Arribem a Nouadhibou a les 9 del vespre, a temps perquè el xef d'abord ens prepari cus-cus de verdures i ració extra de pa, tenim molta gana, i a dormir, avui a una habitació que ens han deixat amb uns matalassos de palla a terra (puces????).