1/1/2008

Ens llevem a mig matí, la intenció és començar a tornar avui. Passegem pel centre i ens volen enredar, juguem al regateix per comprar màscares de fusta.
Carreguem la furgoneta, les motos,… la gent no acaba d'entendre això de que tornem conduint però nosaltres gas amunt!(la propera vegada ja sabem que hem de baixar amb un Mercedes vell, vendre'l i amb el que et donen pagar el bitllet de tornada) 🙂

Parem al Lac Rose, a 30 km de Dakar i final del mític Rally. 10 vegades més salat que l'aigua del mar en treuen sal per a cuinar, etc.
Xerrem amb uns nois d'allà i a canvi d'uns quadres molt xulos fets amb sals de colors, els hi enviarem postals de Barcelona.

S'ha fet tard i la pista, molt lenta i plena de forats ens obliga a comprar fruita a un home que la ven a peu d'un arbre. Papaia que ja coneixem o una de molt grossa rara i verda. El Jordi la descriu com una papaia punxeguda i de dins com un plàtan de fregir. Sembla que roseguem un tros de fusta (estarà massa verda???), una textura tipus pastanaga però de color blanc i més llavors que la síndria, però sense gust a res… Fem conya pensant que potser és al·lucinògena o ves a saber… Ens la vam acabar, feia un quilo, i al cap de mitja hora jo em començo a marejar, el Jordi diu que té suors i el Ciscu gemega des de darrera que no es troba bé!!

Ara no sabem si és que no es menjava, si s'havia de coure o era una carbassa de decoració senegalesa… el què fa la gana!

Hem de tornar a para per comprar plàtans (que ja els coneixem) per fer baixar i pair aquesta fruita (el senyor li deia curassao o carasol…). 2 plàtans cadascú i mica en mica se'ns va passant.

A les 21:00 arribem a St. Louis, després que al control de la policia ens demanessin l'extintor i els triangles, i ens deixa passar a canvi d'unes bosstes de te, “pour les nuits froides eh monsieur!!”

Sopem al camping Ocean i a dormir.