6/1/2008
Le Comandant, Le Subcomandant et Le Chef
Ens llevem dora i a les 9 ja som a Septa (Ceuta) i passem la frontera en 20 min. L’experiència i una mica de picardia i morro ens ha estalviat dues hores de cua. Deixem el territori africà amb un “cordial?” “Todos españoles? Esto si que da gusto!” i la visita d’un gos brut de fang que ha entrat a la furgo per fer creure al policia que buscava drogues, i no diguis res que et desmantelen la furgoneta!!
Per 10 minuts hem pogut agafar el ferry de les 11:15 (hi ha el canvi d’hora) i a les 12:45 ja som a Algecires.
Ens queden 15 hores de camí, autopista amunt. Hem parat a saludar al cotxe 01 i 02 de l’organització del parís Dakar, que capcots tornaven cap a França. Nosaltres ja ho tenim!!!
Ara a la península si hi ha cap problema el RACC ens porta a casa, doncs anar fent!!
Dinem a un restaurant de carretera de Màlaga, carn a la brasa i amanida; dinar de Reis!! I encara guardava uns torrons que han estat com caiguts del cel!!
Km i km que no hem parat de riure i de fer conyes, Le Comandant, Le Sub-comandant i Le Chef.
Ens ha donat temps per fer lliçons de cuina, el Jordi Le Chef ens ha explicat com fer l’arròs de 25 maneres diferents, i amb el munt d’espècies que tenim i els kilos de cus-cus que hem comprat, podrem anar fent proves fins a l’estiu. També hem tingut temps de parlar de nous viatges (ha quedat tant per veure… mirant el mapa no sabiem si tornar a munt o ja posats, acabar de baixar fins a Ciutat del cap…). Destins ja visitats, llocs pendents… noves aventures i finalment acabem divagant sobre on serem demà??
Parem a dormir a Alacant, en un polígon industrial. Pa amb tomàquet i formatge i una mica de sopa. Des del primer dia que tenia amagats uns Filipinos blancs, que els van trobar de seguida i la feina ha estat meva per dir que els anéssim guardant. Avui era la despedida oficial i ens els hem pulit en tres segons (no hem passat gana, no patiu).
7/1/2008
Ens llevem dora, encara queden 5 hores de camí, i per sort unes magdalenes que havia ben administrat ens han servit d’esmorzar. La sortida de l’autopista de Vilafranca del Penedès estava tancada i hem hagut d’anar fins a San Sadurní però ja no venia d’aquí… 14.000 quilòmetres? Ja està fet!!!
Doncs res, ara us aniré posant algunes fotografies que encara he de triar i donar-vos les gràcies a tots i totes per acompanyar-nos. Han estat moltes aventures, algunes divertides i d'altres no tant, moltes coses viscudes i sobretot hem conegut gent i llocs molt diferents. I ha estat un plaer compartir-les amb vosaltres!!
Mes amis de Dakar