Aquest any que no s’ha pogut fer el Rally Dakar Oficial, nosaltres ja hi hem anat i tornat, fa 5 anys que se’n celebra un d’alternatiu molt més interessant.
Només voldria cridar l'atenció sobre el fet que Mauritània, un dels països més pobres del món (ocupa la posició 145 en el rànking de PIB) el Dakar li suposava uns ingressos del 20% del PIB anual. Vol dir que, a banda de si estem a favor o en contra d'aquest rally, el país és tant pobre que una cinquena part dels ingressos anuals depenen d'un esdeveniment que dura 8 o 10 dies. El fet de suspendre'l n'alegrarà a uns però tindrà de ben segur, repercussions negatives per a d'altres.
Al canal 33, just el dia que arribàvem van fer-ne el reportatge, gravat per uns catalans que hi van participar. “Això no és el Dakar”
El Challenge consisteix simplement a viatjar des de Plymouth, a la Gran Bretanya, fins a Banjul, la capital de Gàmbia, amb cotxes que tenen un valor nominal que no passa dels 600 euros. En altres paraules, fer més de 6.000 quilòmetres en velles cafeteres pràcticament sense diners ni assistència mecànica, però amb molt bon humor. No hi ha premis ni guanyadors, i, un cop a Banjul, els cotxes se subhasten per aconseguir fons per a ONG locals. En l'última edició hi van participar més de dos-cents equips, la majoria dels quals van arribar a la meta.
L'aventura és organitzada per un anglès, Julian Nowill, que la va plantejar com una alternativa barata i solidària al Ral•li París-Dakar, una competició en què només es pot participar si s'és capaç de reunir molts diners. La majoria dels dos-cents equips participants són anglesos, encara que també n'hi ha de Suïssa, Bèlgica i fins i tot del Brasil.
Els equips es divideixen en quatre grups de cinquanta cotxes i tenen el punt de trobada a Gibraltar. Des d'allà travessen l'estret fins a Ceuta, on comencen la travessa cap a Gàmbia en grups més petits, d'uns cinc o sis cotxes.
La imatge més espectacular és com un 2cv que ha xocat contra el terra al baixar una duna, doblega tot el chasis (no giren les rodes, no entren les marxes i no tanquen les portes). Quan els conductors ja el volien deixar allà, l’enginy dels participants i guis mauritans, fa que amb unes planxes de ferro recolzades al paraxocs de darrera, hi puja les rodes de davant d’un panda fent pressió i aixecant el cotxe de darrera, i un noi saltant sobre el paraxocs de davant consegueixen adreçar-lo i que tot torni a funcionar!!
Quasi com les meves aventures de la furgo… però jo anava sol !!!
60 minuts dimarts 8 de gener de 2008
+ inf: The Plymouth – Banjul