… però avui m'hi he sentit una mica.

Sortint del Bonpreu m’he trobat una cartera a terra, plena de targetes, carnets i documents. Potser si hi haguessin 6000 euros, hagués tingut un dilema moral, però no hi havia ni un cèntim.

He entrat a una porteria de l’edifici d’oficines que hi ha davant per si la portera en coneixia al propietari. Ni idea.

He entrat a l'edifici del costat, una important multinacional elèctrica.

De seguida la secretaria ha mobilitzat a tot el personal, un cop ha comprovat que el propietari de la cartera no constava en el seu arxiu de treballadors.

Ells s'han quedat sorpresos i esmaperduts que un noi entrés allà amb la barra de pa i una garrafa de lleixiu, amb la intenció de retornar una cartera.

Però més gran ha estat la meva sorpresa al veure com uns executius deixaven la reunió per intentar localitzar al propietari. Amb l'adreça del dni han trucat a telefònica i han posat l'altaveu (portera, secretaria, segurata, sra. de la neteja, comercials, jo…) tots escoltant “por este nombre no me viene nada, y como usted sabrá por la nueva ley de protección de datos no le puedo proporcionar el numero de un nombre al azar” i li han donat el telf. de l'empresa que constava a aquella direcció.

El noi q ha contestat des d'aquella empresa deia que el propietari de la cartera deu viure a l'edifici de vivendes que hi ha sobre l'empresa. Total que han quedat que ell l'avisarà i li guarden la cartera aquí.
Així que jo, després de tres quarts d’hora de gestions he tornat cap a casa.

I al vespre m’ha trucat el Jordi, propietari de la cartera, mooolt agraït pel favor que li havia fet. Li havien robat a balmes/valència i ja estava a la comissaria dels mossos denunciant l'atracament, quan l'ha trucat la seva dona després que els de le'mpresa de sota casa seva els avisessesin. Jo patia per si es pensava que era jo qui li havia fotut els calers (que ja em va passar un cop), però no era el cas perquè l'havien atracat.

Estava tant content i agraït que m'ha transmès molta energia. I a mi, com deia l'altre dia, m'ha costat molt poc ajudar-lo 🙂

Però és que després, he anat anar al cine (amb unes entrades de la radio) me’n sobrava una i la he regalat als nois de darrera, que també han quedat ben parats “Ens regales una entrada així perquè si?” Doncs SI, disfruteu-la! ;).

O sigui que sense fer res excepcional, en menys de 24 hores, a dues persones els hi ha caigut un àngel del cel 🙂