;)
Avui hem pogut anar a veure la pel·lícula “Into the wild” (hacia rutas salvajes) que m’interessava per la bona crítica i per l’argument; basada en un fet real i el llibre de Jon Krakauer, on un noi jove que després de la Universitat es ratlla de la vida i decideix fer un viatge… finalment acaba a Alaska enfrontant-se i convivint en solitari amb la naturalesa. Per cert, molt ben trobada la cita que obre la pel·lícula!!
Hi ha un èxtasi a la costa solitària,
Hi ha una societat sense intrusos,
Pel mar profund i el rugir de la música;
No estimo poc a les persones, però a la natura més”
Lord Byron
Tot i durar dues hores i vint, no es fa gens llarga; amb flaixbacs constants que va construint un conjunt d’històries.
La frase final que escriu el protagonista, ben bé al final, en un llibre, resumeix molt bé la conclusió a la que arriba. Una conclusió impactant que vaig descobrir aquest estiu a Hawaii; Així és la vida!! El primer/a que la trobi, que l'escrigui als comentaris!!
Doncs no us la perdeu; ha guanyat el globus d’or a la millor cançó original (ah, que no he parlat de la banda sonora!! Doncs… GENIAL!!) i nominada als Òscars (millor actor secundari).