Quan l’aigua es va filtrant poc a poc, de manera quasi imperceptible, els fonaments es tornen més inestables, comencen a trontollar i l’estructura, tot i que molt ferma, se’n comença a ressentir.
La muntanya, la tranquil·litat, pau i silenci però alhora duresa, força i potència, sempre t’acollirà amb els braços oberts, disposada a escoltar-te i donar-te tot el què té.
Així doncs, per donar temps a que l’estructura es torni a assentar, res millor que desconnectar i passar la nit al ras al mig d’un refugi a 15 sota zero; cap a Montgarri !!
ALOHA SPIRIT
Carregant les piles, segona edició