Aquesta és una història peculiar que pot ser veritat, pot ser imaginada…

Tot comença una nit, quan un amic estava acabant un projecte a la feina. Envia un sms als seus amics, avisant que se li ha fet tard i que no arribarà al sopar que havien quedat…

De sobte, reb un missatge dient alguna cosa així com “Perdona, pero creo que te has equivocado de destinatario. Si era urgente sepas que no lo ha recibido quien lo tenía que recibir”. L’amic, educadament, contesta donant les gràcies per haver avisat, “molt amable per part teva”.

Tres dies després, aquest amic reb un altre sms dient alguna cosa així com “por curiosidad, de dónde eres? Yo soy una chica, me llamo NOIA, tengo NN años y soy de Ciudad Real”. Ups! I l’amic contesta amb la seva descripció/presentació.

Passats un dies, mentre sopàvem un munt d’amics junts i entre altres coses hi havia força vi, algú va començar a dir que calia anar a Ciudad Real, que potser era el destí i calia conèixer aquella noia, que els trens no passen gaire sovint (i últimament menys), i mig en broma mig en serio, amb unes consultes a internet i uns quants gots més de vi, va acabar quallant la idea que llogàvem una furgoneta i cap a Ciudad Real. No pretenm rememorar la Caravana de Plan ni res semblant, però té certa gràcia.

Però com que un del grup treballa fins tard haurem de sortir divendres de nit, comptant arribar allà dissabte al matí. No sabem si finalment acabarem a Ciudad Real o a un altre lloc… no sabem res més de la NOIA i no sabem què passarà… alguns tenen dubtes, altres ja estan nerviosos i fa dies que dormen fatal…

És cert que aquesta història té un percentatge molt elevat d’irracionalitat, però quan tothom fa coses irracionals sense solta ni volta, ara que es proposa fer-ne una només s’ho miren de forma racional…. És cert que van sorgint dificultats (la limitació de quilòmetres en el lloguer de la furgoneta, que potser ens obliga a fer els últims 30 km a peu… l’hora que l’haurem de tornar, les hores de distància, l’allotjament,…) però per això s’improvitza, per veure què passa!!!

Però si que sabem que oportunitats així n’hi ha poques i compartir uns dies el reduït espai d’una furgoneta amb bons amics, voltant món, celebrant un aniversari i passant-ho bé, no es paga ni amb Mastercard.

en fi… ja us explicarem com i on acaba tot això.