Us poso en situació: al gimnàs, els nois tenim la costum d’aprofitar la dutxa per afeitar-nos, ja que hi ha una llegenda urbana (certa o no, a mi em funciona) que diu que afeitar-se després de dutxar-se va millor perquè l’aigua calenta obre els poros de la pell i tal… total que com d’altres dies portava a la mà el gel d’afeitar (que una altra llegenda urbana/marketing), gillete diu que és millor que l’escuma, ja que impregna millor la pell, blablabla Total que un noi de 1,90, musculat musculat musculat, i que anava mig despullat per allà, s’ha encongit, encongit, encongit perquè s’havia deixat la seva escuma i només tenia la cutxilla, tenia barba de tres dies i suposo que tenia una cita/sopar important… total que una de les persones més grosses i fortes que he vist, es veu encongit i avergonyit per demanar-me si li puc deixar el gel, i que ho sent molt, que s’ha deixat la seva, però clar… i ara que farà… Tranquil home, no passa res, jajajaja a mi vergonya no me’n faria cap ni una i per tant entenc la seva situació i li deixo encantat… en el fons som humans 🙂

I una altra situació curiosa va ser a la botiga de recanvis de cotxe, quan havia de comprar unes cadenes pel cotxe que porto ara per anar a la Vall d’Aran previngut. Les botigues de recanvis de cotxes són un microcosmos molt específic. No sé, la gent que m’hi he trobat generalment és poc simpàtic, es saben els catàlegs de memòria, però poc disposada a posar-se a la pell de l’altre (que no es coneix el nom de la peça que subjecta no sé què).

Tot i que em considero apanyat i manetes, aquestes botigues em superen: “oh, és que si no sap la mida del pas de rosca…” “I quina referència té?” “¿i el número de bastidor no l'ha portat?” “És que així no podrem saber mai la peça, eh, que n’hi ha de molts tipus…”

Com deia, soc previsor però per molt previsor que siguis i prenguis totes les mides (del dret i del revés) sempre ells es treuen un as de la màniga i patam, et pregunten una cosa que no saps, i au, hauràs de tornar un altre dia.

Total que jo ja portava anotats en un paper totes les mides de la roda, 185, 65, 14 i no hi ha hagut cap problema. Prova superada!! Però la sorpresa ha estat quan després de pagar el senyor que altres dies és poc simpàtic i em fa tornar perquè falta una mida o referència, avui m’ha portat uns guants de pell, i m’ha dit “aquests te’ls regalo perquè els que van aquí dins és com si no hi fossin” i m’ha picat l’ullet!!!

Doncs això… res estrany, el dia a dia… mentre el virus de la panxa m'aixafa (ja he rebut diagnòstic telefònic del meu metge de capçalera, confirmant que és la passa que té tothom) escric aquí una estona.