El cap no para de donar voltes, gira tant de pressa, cal prendre tantes decisions constantment, que tinc la sensació que d’un moment a l’altre sortiré disparat d’aquest espiral.
És evident que hi ha decisions molt simples i irrellevants, però d’altres més complexes i difícils, però no és bon moment per prendre tantes decisions i encara menys amb presses.
Ja és tot un pas saber distingir les més importants de les que ho són menys, i no preocupar-se per coses que no cal, ni que no parin de donar voltes. Algunes d’aquestes decisions tindran repercussions a llarg termini, d’altres són instantànies i el resultat imminent. Algunes comportaran un estiu o un altre, més feina o menys, … però és difícil decidir ara segons què, ni que en teoria sigui l’hora de fer-ho.
Algunes decisions ja les he pres… i ja veurem. D’altres no les vull prendre ara i ja improvisaré quan toqui (ni que sigui més difícil, més car o diferent del previst).
Carnet de camió. Classes de ball. Esquis de muntanya. Sortida amb bicicleta o sortida a la platja. Prioritzar el marc teòric o l’anàlisi de dades. Comprar bitllets ara o improvisar més endavant. Si els compro ara, a quin destí? I decidit això, amb quins diners? Pneumàtics furgoneta. Traducció de textos. Nous projectes. Anar al cine o al gimnàs. Federar-me o pagar cada cursa a part. Pagar tot l’any de gimnàs o mes a mes… bufff i la llista segueix…
En alguns moments la vida corre massa… el cap de setmana que ve, pararé una estona…
p.d: la cançó, entre altres coses, també té a veure amb el mític pis d'Avinguda Roma