cap a Galicia

Dins de les jornades 2.0 A NOVA ÁGORA GALEGA que organitza la Xunta de Galicia i les tres universitats gallegues, en motiu del Dia d’Internet, m’han convidat a participar demà 14 de maig en una taula rodona per explicar una mica alguns resultats del què estic estudiant per la tesi, i en general sobre les xarxes socials, web 2.0 i educació.

Compartiré taula amb alguns dels professors i blocaires que fonamenten la part teòrica de la meva tesi i que ja he conegut en altres ocasions, el què no deixa de crear-me una certa impressió…

Així que amb un viatge llampec, me’n vaig a Vigo i Ourense i torno.

Si per alguna curiositat i/o avorriment voleu veure del què parlarem, aquí teniu la presentació que guia una mica aquestes idees:

I a través del twitter de les Jornades o del blog que han creat, en podreu fer un seguiment.

La teva seguretat

Doncs se’m va acudir entrar a una botiga de motos a preguntar preus de jaquetes. El dependent estava xerrant amb una noia que volia comprar uns guants, acompanyada per la seva mare.
El venedor explicava que feia dues setmanes un cotxe el va embastir i el va enviar (estant ell pràcticament parat arrencant d’un semàfor) al mig de la font de Gran via / Passeig de Gràcia i detallava on havien anat a parar les bambes i tot el què s’havia trencat. Però resulta que la noia acabava de tenir un accident amb la moto d’enduro i també s’havia trencat no sé què…

De fet, crec que les botigues d’accessoris no tenen fil musical sinó una radio connectada directament a les notícies del trànsit i d’accidents i així tens una sensació d’inseguretat que pot influir en la teva decisió, tot el dia la botiga té una remor de fons d’accidents…

Abans d’aquesta havia anat a una altra botiga, on tenien una jaqueta molt xula i clar, moooolt cara. Són molt cares. Llavors el venedor que et comença a explicar totes les virtuts fins que arriba el punt… “perquè clar, amb la teva seguretat no voldràs jugar, no?” que si aquesta té no sé què, que si això per l’esquena, els colzes, el Gore-Tex,… i ves sumant de 100 euros en 100 euros…

Tornant a l’altra botiga, es reprodueix el mateix… “clar és que es tracta de la teva seguretat, tu mateix eh… és que si caus, ni que portis un bon equip et pots fer mal, imagina’t si no el portes” Total que la necessitat ja està creada. Vaig tot el dia amb la moto amunt i avall i no me la puc jugar… necessito una jaqueta amb proteccions¿?

Val, ha aparegut “una necessitat” i ara cal donar-li resposta, però a quin preu? escatimaràs en la teva seguretat?? Juers quina responsabilitat… millor que no posi aquí les preguntes que et venen al cap… és igual… però si que et genera una certa sensació, si més no curiosa!!

Doncs res, que un cop la necessitat creada/infundada (com moltes que tenim) m’he comprat una jaqueta. Això si, si es tracta de la teva seguretat, no podem parlar de consumisme, eh, no,no, és per la teva seguretat… i no escatimis, eh! Allà tu!!

Colors de l’Índia

Sembla que aquest estiu serem uns quants que voltarem pel continent asiàtic.

Vas parlant amb la gent, ara uns, ara els altres, i tothom coneix algú que anirà a l’Índia aquest estiu o que hi ha anat fa molt poc; els de la feina del germà de no sé qui, una cosina de l’altre, els amics dels meus amics (que també són els meus amics), i així successivament. Quants més són al grup, més fàcil que algú o amic d’algun d’aquests conegui algú altre que hi ha anat… més divertit!!

També hi ha algú que sempre ha tingut les ganes d'anar-hi i ara té l’oportunitat de fer-ho, en un projecte molt interessant. Coneixerà un món nou i mil instants i sensacions per descobrir, i des d’aquí l’animo a que hi vagi.
Ànims, no tinguis por! ♪♪♪♪

I per anar coneixent una mica aquest territori llunyà, us deixo algunes fotografies. Al principi em va cridar molt l’atenció aquesta presentació però m’he acabat decidint per aquest vídeo de la regió del Rajasthan.

Bolívia no podrà estar mai tranquil·la?


flickr Scott Henderson

Primer eren les empreses multinacionals, entre elles algunes d’Espanyoles (com explicava fa tot just dos anys), qui no volien de cap manera que un indígena d’esquerres governés el país, per por a perdre els desmesurats beneficis que obtenien a costa d’explotar els recursos minerals d’un dels països més pobres del món.

Però ara el conflicte reneix des de dins. No és nou. Hi ha una zona rica (Santa Cruz) i una zona que no ho és tant, l’Altiplà, la Paz… I alhora coincideix que a la zona pobra és on hi ha la majoria de població indígena.

Els dirigents polítics de Santa Cruz porten reclamant un major control de la seva riquesa des de que Evo Morales va arribar al poder, i ara s’han inventat un referèndum (que abans de fer-se ja es donava per guanyat) per justificar els seus arguments. Com ja esperaven, amb un sistema de recompte de vots poc clar i declarat il·legal pel govern, el resultat ha estat massivament un SI a l’autonomia.

Per desgràcia la estabilitat política d’aquest país no ha estat mai el seu fort, i no se sap com pot acabar. L’exèrcit defensa la unitat del país, i alguns comandants entenen que les polítiques de Morales la posen en perill per no donar més autonomia a certes regions… només necessiten un petit impuls extern, per encendre la metxa i engegar el país a norris. Com sempre, els interessos econòmics estan per sobre de qualsevol altra cosa.

Com que no vull alimentar aquest cicle de desgràcies i males notícies del país, us deixo un vídeo d’una de les danses més animades de Bolívia, els Tinkus:

El referèndum per l'autonomia de la Bolívia rica fractura en dos el país

La consulta autonòmica a Bolívia agita el fantasma de la violència

Actualitzo:
Un interessant anàlisi de la situació
UE preocupada por crisis política en Bolivia tras referendo (REUTERS) No fos cas que trontollesin les inversions i els negocis que hi tenen…
Bolivia: Evo Morales cree que EE.UU. promovió el referéndum

Matí al Puigmal

No estava previst. Avui m'havia de dedicar a fer feina, he d'entregar i acabar uns articles, unes presentacions, etc. i també volia anar a la platja… però mira, ahir va sorgir la possibilitat d'anar a passar el dia a la muntanya i tot i que al final es va cancel·lar, abans d'anar a dormir vaig preparar la motxilla i llevant-me a la mateixa hora, enlloc d'anar a una biblioteca (que avui estaven totes tancades) he anat fins a Queralbs, per pujar al Puigmal.

Al coll de Fontalba, a les 10:30 hi havia una boira impressionant i he decidit anar passejant a Núria abans que fer aventures alpines i acabar recollit per l'helicòpter… Però de sobte el cel s'ha obert i com que un grup de gent s'han animat a pujar, jo els he anat seguint i he acabat arribant a dalt. Feia mooolt fred, molt vent i a dalt encara hi havia boira, neu i molts núvols i sense entretenir-me he tornat a baixar.

I com no, també hi havia cavalls!!

IMG_8933 IMG_8944 IMG_8939 IMG_8935 IMG_8954-flickr IMG_8969 IMG_9014 IMG_9016

Cançó: Muntanyes del Canigó – Joan Garriga a Musiquetes per a la Bressola

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas