Crec que ha estat un encert deixar la visita a Central Park per diumenge. Ha fet molt bon dia (i moltissima calor) i al ser festa doncs estava ple de gent i he vist i viscut l'ambient: semblava ple agost!!

Pero abans, de cami, hi ha l'Empire State Building, que ja no es l'edifici mes alt del mon, pero segueix sent un standard i segueix de peu. I no es poc! Inaugurat l'any 1931, es va construir (mes de 100 pisos) en 1 any i 45 dies (per no dir 13 mesos que no els hi agrada). 10 milions de totxanes, 180 km de canonades, 6.500 finestres, 1860 esgalons i 73 ascensors que es mouen a 427 metres per minut.

M'he perdut pel metro. Hi ha 9 linies, i 5 de les quals tenen 4 divisions, es a dir, quasi 30 possibilitats, que convergeixen a la mateixa via, o a la del davant, o a la del darrera, o una va cap al Nord, l'altra cap al Sud… res greu
🙂

He arribat al Central Park, que seria el pulmo verd de la ciutat dels gratacels, i despres de passejar una mica he entrat al Metropolitan Museum, amb la visita obligada a la terrassa. I he fet una cosa que molt poques vegades havia fet. La guia explicava a un grup de japonesos que sovint no tenim temps per mirar els quadres, intentar interpretar, veure tot el que transmeten, etc…. i avui jo en tenia… aixi que he dedicat 20 minuts a 'somiar' davant d'un paisatge de Van Gogh.

Que era diumenge es notava amb les cues i gentada per tot arreu, desfilada de simpatitzats israelians i molts esportistes amunt i avall.

Al parc la gent pren el sol com si fos la platja, com a l'estiu, i avui el temps acompanyava. He visitat Dakota, la casa de Yoko Ono i Strawberry Fields, el memorial a John Lennon. Identificant un idioma conegut, he sentit “haz una foto aqui que como minimo diremos que hemos estado”… tant li feia qui era John Lennon; Imagine, people, Imagine!!
I es que com diu la Rits al comentari del post anterior, hi ha bastant gent d'idioma conegut boja per comprar de tot… es que el dolar esta barato… en fi!

Al mig del parc hi ha un gran espai, The Sheep Meadow, gran com l'estadi olimpic, ple ple ple de gent prenent el sol, fent picnic i jugant a qualsevol cosa.

Amb metro cap a Union Square a buscar entrades pel musical pero com que dimecres van fer una funcio especial, la d'avui a les 7 quedava suspesa!
He parat a una llibreria gegant, un lloc on t'hi passaries hores perque esta ple de llibres interessants dels que no has sentit a parlar mai i que mai veurem a Barcelona (i ni que sembli contradictori aqui, molts amb propostes d'altres mons possibles) i ni que nomes sigui per curiositat, doncs a llegir contraportades!!

No se massa de que anava. Sonava F. sinatra de fons i no sentia gairebe res. Estava assegut fent un cafe i llegint. Al costat s'ha assegut un noi. Portava una gorra i una motxilla. Al cap de 10 minuts arriba una senyora gran, ben vestida, amb un barret blanc de mudar, que constrastava amb la seva pell fosca. El noi, tambe de pell fosca, li diu que segui. Treu un paper i sense masses explicacions li diu que firmi a sota. Discuteixen una mica en veu baixa, alguna cosa no estava clara i la dona no ho entenia. El noi no sembla que li preocupi massa fer-li entendre… Diu que no pot contestar mes que ha de marxar. Treu 25 dollars i li dona. No se de que han parlat ni que ha signat la dona a canvi de 25 dollars, pero el termini es de dues setmanes aproximadament. El noi no contesta mes preguntes, repeteix que ha de marxar i marxa.
la resta de la gent ni se n'ha adonat. Espero que no li passi res a la senyora d'aqui a dues setmanes (per 25 dollars ves a saber que ha signat). La situacio es tal qual la he descrit; el que ha passat o passara que ho interpreti cadascu, que hi dieu?)

I he acabat el dia a Times Square, que pensava que seria un carrer amb llumets pero aqui si que he flipat de les proporcions de tot, no m'ho imaxinava tant gran, no! Llums, neons, anuncis, pantalles gegants, noticies, musica gent per tot arreu, taxis, limusines esperant, teatres, botigues… es impressionant!! La zona deu tenir uns 5 carrers de llarg. Crec que el nen de 8 anys que porto dins flipava mes que jo!! be, aqui deu flipar qualsevol; als humans ens deuen atreure les lluemetes que ens hi passariem hores mirant com canvien els colors…
🙂

Dema cap a Chicago. Han estat dos dies i mig intensos intensos, pero molt ben aprofitats, i sempre val la pena deixar alguna cosa per visitar… hi haure de tornar!!

—
p.d.> No se si a es que a casa seva no ho poden fer o que, pero aqui a l'alberg la gent beu com si ho haguessin de fer tot avui que dema estara prohibit, i a les 10 un ja no podia mes… La majoria son nord-europeus.

p.d.2> perdoneu per l'extensio, pero el dia ha donat molt de si 🙂 i si hi ha faltes ho sento, aqui hi ha un rellotge que compta segons i no tinc temps de revisar res…