“desde Franklin, hemos convertido el tiempo en una obsesión: ahorrarlo, perderlo, aprovecharlo…

Como si fuera dinero.

“Tremendo error, e irrealizable, porque para empezar no hay uno, sino dos tiempos: uno en el calendario y otro en nuestro cerebro. Hoy sabemos que no estamos estresados porque nos falte tiempo, sino que nos falta tiempo porque estamos estresados.”

Stefan Klein, Entrevista a La Contra de La Vanguardia 16 d’octubre de 2008

Sempre havia dit que el temps no es perd sinó que passa. D’una manera o d’una altra, fent unes coses o unes altres però passa. No s’atura.

Però hi ha vegades que ens desviem d’aquesta percepció, conscient o inconscientment, i ens deixem portar per l’instint i la sensació de “perdre el temps” (tot i que no fos el cas).

“La prisa y la obsesión por el tiempo es el mejor modo de perderlo, porque la ansiedad que genera la prisa nos impide concentrarnos y ser eficaces en lo que hacemos. […] Si conoce bien su cerebro, podrá evitar algunas de las trampas que nos tiende nuestra percepción del tiempo, que tan poco tiene que ver con el del calendario y el reloj.”

Per sort sempre hi haurà algú que ens farà adonar d’aquestes “trampes” i serem capaços de conèixer millor el nostre cervell, les nostres percepcions i sensacions. Gràcies!!

I això és el que volia transmetre aquest proverbi indi (el de la fotografia superior), que donava la benvinguda als visitants d’un indret del Rajasthan:

Pren temps per treballar,
és el preu de l’èxit.
Pren temps per meditar,
és el preu del poder.
Pren temps per jugar,
és el secret de l’eterna joventut.
Pren temps per llegir,
és la manera de conèixer.
Pren temps pels teus amics,
és el camí a la felicitat.
Pren temps per riure,
és la música de l’ànima.
I el més important,
pren temps per estimar i ser estimat.

I per cert, ni que en català no sigui correcte el mot disfrutar, i a mi m’agrada, disfruteu passant el temps!!

Llibres Stefan Klein

– El tiempo (ed. Urano)
– La fórmula de la Felicitat (ed. Destino)