buffff quina pregunta, eh?
Quan anava a l’institut i era “obligatori” no m’agradava gens, i resulta que ara porto 6 anys estudiant per “vocació” i perquè vull, i perquè m’agrada i perquè és la meva feina…
Si l’altre dia us convidava a acompanyar-me amb cotxe a treballar, unes hores després rebia un email d’spam que em feia aquesta pregunta “Perquè estudiar?”
Vols millorar el teu salari?
Vols millorar les possibilitats de trobar feina?
…
Truca a aquests núeros de tèlefon
xxxxxxxxxxxxxxxxx [dins d’EUA]
xxxxxxxxxxxxxxxxx [fora d’EUA]i t’ajudarem. Demana’ns informació sobre els diferents títols i certificats que oferim (carreres, diplomatures, MBA, doctorats…) t’oferim el certificat que vulguis, sense exàmens, sense estudiar, sense treballar…
Només deixa’ns el teu nom, país i telèfon, i una persona del nostre equip et trucarà ben aviat.
Doncs això, qui ho vulgui sense esforç (l’esforç el necessitarà per aconseguir els milers d’euros que deuen demanar per cada títol) doncs ja sap què hi ha.
Suposo que en la societat en xarxa serà més fàcil connectar sistemes i veure si realment aquella persona va cursar aquells estudis o no, més que basar-se en un tros de paper signat per alguna autoritat… però de moment estem a anys llum de que això funcioni i hi ha gent que se’n lucra.
– 27 detinguts i intervingudes dues acadèmies que oferien títols universitaris per 18.000 euros [elPeriódico 21/10/2008] [La Vanguardia 21/10/2008, + de 68 comentaris dels lectors]
La major part dels títols expedits eren llicenciatures de metge cirurgià i un gran nombre de detinguts treballaven en clíniques privades expedint altes i baixes mèdiques, i receptant fàrmacs. Alguns dels detinguts treballaven en residències de la tercera edat, com ha passat a Càceres, on una imprudència professional gairebé els costa la vida a dues persones per la recepta d’uns fàrmacs.Foto CC: S-Revenge
“estudiar t’ha d’agradar”.Això ens ho va dir una mestra a segon de BUP i ens en vam enriure.
I crec que és una de les veritats més certes que he sentit mai.
A mi mai m’ha agradat estudiar. Em costa molt concentrar-me en els llibres o apunts,… i així m’ha anat.
Però també crec que has de trobar el què t’agrada, el què t’apassiona, i llavors l’estudi, l’aprenentatge passa a formar part d’un mateix.
I el títol quan s’aconsegeuix per l’esofrç… això no té preu… i no en tindrà mai, perquè és part de l’orgull propi.
I si, semrpe hi ha qui s’enriqueix a partir de les dificultats dels altres
Tens raó amb això del orgull propi. Pot ser com un repte i una gran motivació, però evidentment sempre i quan la persona ho valori i li agradi haver-ho fet i aconseguit.
I també hi entraria en joc les condicions en les que es pot fer aquest estudi.
Salutacions rits!!