M’ha agradat la reflexió que feia Joan Barril sobre les repatriacions de turistes espanyols que estaven a Tailàndia aquests dies.

Ens en anem a Tailàndia, un dels patis d’esbarjo d’Occident. Hi anem i no volem saber ni qui governa aquell país ni els problemes que tenen els tailandesos. En aquests paradisos vacacionals és més important la immersió en les seves platges que en la seva gent. I, de cop i volta, el viatger es presenta a l’aeroport i no pot volar perquè els tailandesos no estan de vacances i volen un canvi de Govern. ¿Què s’ha de fer? Doncs trucar al papa Estat perquè vingui a buscar-nos a l’altre costat del món. El nostre Govern està disposat a fer pagar el rescat al boletaire que s’ha extraviat, però, en canvi, es considera una gesta nacional anar a Tailàndia a repatriar turistes cansats. Un mal precedent. ¿S’hauria fet el mateix en una vaga de controladors francesos o italians? ¿Es farà el mateix quan un espanyol hagi de ser repatriat per una malària o una fractura? ¿Quants espanyols desitgen anar avui a una platja llunyana amb el suport de l’Estat?

Joan Barril- El Periódico 3-12-2008

I com ho il·lustra en forma de conte, en Pau Rodamón, llegit a la radio, que podeu escoltar aquí: