Acabat de llegir el llibre Terra d’Oblit. El vell camí dels Càtars, d’Antoni Dalmau. Molt interessant, una part de la història (com moltes altres èpoques) que desconeixia del tot. I em sap greu no saber més coses d’història…

El llibre utilitza la història de dos joves per transportar-nos al segle XIII i anar explicant, amb tota mena de detalls i descripcions, qui eren els Bons Homes, com es vivia en aquella època i la persecució que van patir (Inquisició, etc.).

Com explica l’autor a la nota final, el mot Càtar, era un nom pejoratiu per referir-se als “Bons Homes”.

M’ha sorprès molt l’ús de vocabulari de l’època, i és que tot i ser una novel·la, està àmpliament documentat, com s’explica amb detall al final del llibre. I moltes de les paraules catalanes que m’han cridat l’atenció (algunes, eh, no les posaré totes), les recullo a continuació. Moltes estan relacionades amb la vida al camp, doncs la majoria de personatges del llibre vivien de pagès, pastors, etc.

Traguinyol: traguet
Bacivar: separar les ovelles dels marrans
Gaiato: bastó com un garrot, ‘porra o garrot’
Sadollar: Satisfer plenament un apetit del cos. Satisfer plenament la gana, atipar.
Neulir-se: Anar perdent, un ésser viu, les forces, la vitalitat, el bon aspecte, etc., per consumpció gradual; decandir-se.
Troca: Madeixa. En el sistema català de numeració del cotó, conjunt format per deu madeixes de 500 canes.
Rastells: Rascle. Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a replegar espigues, herba, etc.
Manyac: De condició suau, dòcil, no esquerp, mansuet. Només vol que li facin carícies: és molt manyac. Terme afectuós usat per a designar un infant, un moltó o una ovella, etc. Carícia, manyaga.
Fatic: Esforç treballós, penible, que hom fa per vèncer una grossa dificultat o les dificultats que li sobrevenen.
Garlar: Parlar de coses fútils, pel gust de parlar. Xerrar, refilar, refilar, fer piuladissa els ocells.
Contumaç: Que es resisteix obstinadament a complir les ordres de qui comanda.
Domàs: Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternança de setí per ordit i setí per trama. Faixa de vellut negre, o també del color del camper de l’escut, damunt la qual hom posa els escuts dels prínceps i grans senyors en llurs funerals.
Cairell:Arma llancívola, de fusta endurida al foc, més curta que la sageta, emprada a l’edat mitjana.
Coltell: Instrument que consisteix en una fulla d’acer relativament curta, amb un sol tall i amb un mànec de fusta, de metall, etc., a vegades formant una sola peça amb la fulla; ganivet. Eina consistent generalment en una fulla d’acer amb un mànec o dos, usada en diversos oficis.
Delmar: Causar una gran mortaldat la guerra, les malalties, la fam o qualsevol altra calamitat. Delmar les forces enemigues.
Barbacana: Obra de fortificació interior i exterior situada davant punts estratègics (muralles, portes, ponts, places, valls, etc.) per tal d’obligar a l’escissió i a l’escalonament de les ofensives enemigues. Teuladeta que tenen algunes finestres per a protegir-les de la pluja.
Carnalatge: A l’edat mitjana, dret que gravava el bestiar transhumant en passar pels dominis reials.
Ahuc: crit, grinyol, soroll… ??
Jull:Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Lolium temulentum), d’arrel fibrosa, fulles linears i espiga amb espícules grosses i oblongues (barrejades amb les del blat poden produir intoxicacions).
Melgoresos: De Melgor (territori feudal del Llenguadoc).
Capet: Persona de poc seny, eixelebrada, de conducta lleugera.

I no he trobat el significat de l’expressió “Tocar les hores petites”… algú la coneix?

I quan tinguem uns dies lliures, doncs a récorrer el Camí dels Bons homes (wikipèdia)!!