bons homes

Acabat de llegir el llibre Terra d’Oblit. El vell camí dels Càtars, d’Antoni Dalmau. Molt interessant, una part de la història (com moltes altres èpoques) que desconeixia del tot. I em sap greu no saber més coses d’història…

El llibre utilitza la història de dos joves per transportar-nos al segle XIII i anar explicant, amb tota mena de detalls i descripcions, qui eren els Bons Homes, com es vivia en aquella època i la persecució que van patir (Inquisició, etc.).

Com explica l’autor a la nota final, el mot Càtar, era un nom pejoratiu per referir-se als “Bons Homes”.

M’ha sorprès molt l’ús de vocabulari de l’època, i és que tot i ser una novel·la, està àmpliament documentat, com s’explica amb detall al final del llibre. I moltes de les paraules catalanes que m’han cridat l’atenció (algunes, eh, no les posaré totes), les recullo a continuació. Moltes estan relacionades amb la vida al camp, doncs la majoria de personatges del llibre vivien de pagès, pastors, etc.

Traguinyol: traguet
Bacivar: separar les ovelles dels marrans
Gaiato: bastó com un garrot, ‘porra o garrot’
Sadollar: Satisfer plenament un apetit del cos. Satisfer plenament la gana, atipar.
Neulir-se: Anar perdent, un ésser viu, les forces, la vitalitat, el bon aspecte, etc., per consumpció gradual; decandir-se.
Troca: Madeixa. En el sistema català de numeració del cotó, conjunt format per deu madeixes de 500 canes.
Rastells: Rascle. Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a replegar espigues, herba, etc.
Manyac: De condició suau, dòcil, no esquerp, mansuet. Només vol que li facin carícies: és molt manyac. Terme afectuós usat per a designar un infant, un moltó o una ovella, etc. Carícia, manyaga.
Fatic: Esforç treballós, penible, que hom fa per vèncer una grossa dificultat o les dificultats que li sobrevenen.
Garlar: Parlar de coses fútils, pel gust de parlar. Xerrar, refilar, refilar, fer piuladissa els ocells.
Contumaç: Que es resisteix obstinadament a complir les ordres de qui comanda.
Domàs: Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternança de setí per ordit i setí per trama. Faixa de vellut negre, o també del color del camper de l’escut, damunt la qual hom posa els escuts dels prínceps i grans senyors en llurs funerals.
Cairell:Arma llancívola, de fusta endurida al foc, més curta que la sageta, emprada a l’edat mitjana.
Coltell: Instrument que consisteix en una fulla d’acer relativament curta, amb un sol tall i amb un mànec de fusta, de metall, etc., a vegades formant una sola peça amb la fulla; ganivet. Eina consistent generalment en una fulla d’acer amb un mànec o dos, usada en diversos oficis.
Delmar: Causar una gran mortaldat la guerra, les malalties, la fam o qualsevol altra calamitat. Delmar les forces enemigues.
Barbacana: Obra de fortificació interior i exterior situada davant punts estratègics (muralles, portes, ponts, places, valls, etc.) per tal d’obligar a l’escissió i a l’escalonament de les ofensives enemigues. Teuladeta que tenen algunes finestres per a protegir-les de la pluja.
Carnalatge: A l’edat mitjana, dret que gravava el bestiar transhumant en passar pels dominis reials.
Ahuc: crit, grinyol, soroll… ??
Jull:Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Lolium temulentum), d’arrel fibrosa, fulles linears i espiga amb espícules grosses i oblongues (barrejades amb les del blat poden produir intoxicacions).
Melgoresos: De Melgor (territori feudal del Llenguadoc).
Capet: Persona de poc seny, eixelebrada, de conducta lleugera.

I no he trobat el significat de l’expressió “Tocar les hores petites”… algú la coneix?

I quan tinguem uns dies lliures, doncs a récorrer el Camí dels Bons homes (wikipèdia)!!

5 thoughts on “bons homes

  1. doncs ja saps a fer el camí!! xò espera’t una mica a la primavera, que ara et glaçaries!!!

    de les paraules que has dit reconnec que només coneixia troca, rastells, manyac i jull

  2. jeje potser si que m’esperi, tot i que ben nevat també deu ser xulo 🙂

    doncs ja en coneixies més que jo!! molt bé!!

    salutacions

  3. Les hores petitas deu ser lo mateix que “las horas menores”. A la liturgia hi ha unas pregarias com els maitines, visperas etc i n’hi ha unes que son las menores que es reçaban a les hores prima, tercia, sexta i nona. Si hi afegeixes els maitines, laudes, i visperas, no sé com tenian temps de fer res mes. No sé si la expresió s’utilitza amb algun altre sentit

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas