Impressionat, esmaperdut i bocabadat amb aquestes fotografies del desert, Antàrtida i de l’Altiplà Bolivià (via: naturpixel)
sorry, I’m late
Un curt de Tomas Mankovsky, de BlinkProductions. Com es va fer?
Entre rates i ratolins
Des del viatge a l’Índia, que la meva relació amb les rates és diferent. En primer lloc, el respecte pels animals, però si a més a més en algun lloc del món són animals sagrats, encara més. L’estada al Temple de les rates va ser, una nova experiència!
Però la cosa canvia quan es passegen per la terrassa de casa o el “quarto dels mals endreços” / síndrome de díogenes room. I no petits ratolins, era una rata, rata!
Un cop identificada, Internet és la primera font per buscar respostes a la pregunta… i ara que faig? com matar rates, etc.
I sorgeixen els primers dubtes… i les primeres descobertes que mai haguessis pensat. Si poses verí, la rata se’l menja i no saps allà on es morirà…i clar, tenir un animal mort vés a saber on… mal assumpte! Però també hi ha uns altres tipus de verins que… (per si esteu menjant, m’estalvio les explicacions).
L’altra opció és la de les trampes tradicionals (a falta de gat, que a casa sempre havien estat efectius). També per Internet vaig trobar una trampa casolana, consistent en un sistema de galleda i passarel·la de fusta i esqué, que acabava amb la rata ofegada dins la galleda. La meva reproducció del sistema no va acabar de funcionar…
El segon intent de trampa va ser el que venen a la ferreteria, la típica que quan mossega l’esqué (vaig llegir que els agrada més la xocolata que el formatge…) una palanqueta atrapa la rata. A la ferreteria em van dir que en principi, la matava, però ho vaig dubtar. Total, que 24 hores més tard, la trampa s’havia activat i ni rastre del pa amb xocolata ni de la rata… 2n fracàs.
Canvi radical d’estratègia… també vaig llegir que busquis d’on surten i intentis eliminar el niu. Per fer-ho, calia netejar tot el quartet de sota l’escala de la terrassa (ple de trastos) i veure si entraven pel desaigua. Feia mooolta mandra, però era necessari. Un cop tot net, vaig veure que efectivament, el filtre del desaigua estava rosegat i trencat i que les rates tenien accés directe amb les clavegueres… i venien a passar el dia a la terrassa!!
Doncs un cop tot net i comprovat que no hi havia cap rata per allà, el més efectiu era tapar adequadament el desaigua i impedir que hi tornin a entrar.
Finalment, no he hagut de matar cap animal, he netejat un espai que feia molta mandra de fer, i he estat distret uns quants dies 
Foto 1: Phil Gyford i foto 2: MSH
Noves idees
Tot i que els darrers mesos d’acabar la tesi, hi havia de dedicar molt de temps, alguns moments d’avorriment, per anar desfogant la creativitat que s’anava acumulant, vaig anar posant en marxa algunes idees, de les 1500 que em passen pel cap cada 30 minuts.
Entre totes elles, de moment n’he acabat dues i les enganxo aquí.
La primera és un blog de viatges, un espai per recollir tot allò relacionat amb els viatges que pugui ser interessant; des d’entrevistes i cròniques de viatgers o persones relacionades, a llibres, guies, blogs, webs de transports, etc. www.rutabaobab.com
Pretén ser un espai compartit on tothom qui vulgui hi pugui enviar notícies, enllaços, etc. així que si teniu qualsevol idea, experiència, … la podeu enviar!
I la segona idea posada en marxa és un espai personal que reculli totes les petjades que dia a dia deixo per internet www.francescbalague.cat. És tant sols un lloc on centralitzar tot això, a mode d’enllaços, però la meva principal activitat segueix sent aquests blog 
Ballar capoeira, al programa Nydia
El programa Nydia del 33 va emetre aquest reportatge del grup Brasil Capoeira (a partir del min. 18)
Al ritme de les tortugues
Feia mooolts anys que tenia pendent visitar la Sagrada Família; una grip, exàmens, o vesasaberque, havien coincidit amb les excursions de l’escola o la banda… i amb els preus i cues d’últimament no m’acabaven d’atreure. Però dissabte era una bona oportunitat amb visita guiada, i ho vaig aprofitar.
Em va cridar l’atenció, entre moltes altres coses, les tortugues de la façana del naixement. Suporten dues columnes inspirades en palmeres (Gaudí SEMPRE s’inspirava amb la naturalesa). La tortuga significa tranquil·litat, firmesa, lentitud, estabilitat… A la Xina, simbolitza el saber, la immortalitat i la terra (+).
Un dels exemples del respecte i admiració de Gaudí per la naturalesa, és el fet que la torre més alta que va projectar, pendent de construir, la Torre de Jesús, tindrà un metre menys d’alçada que la muntanya de Montjuïc (uns 170 metres). Creia que la seva obra no podia superar el què havia fet la natura.
Com a curiositat, la tortuga de l’esquerra, és una tortuga de mar i la de la dreta una de terra, ja que està més a prop de les muntanyes (+). Curiós!
N’he vist néixer a la vora d’un oceà o m’hi he submergit en aigües càlides, nedant al seu costat, i sempre sempre sempre m’han transmès tranquil·litat. Doncs això, mooolta calma!!
Ryôan-ji, el temple del drac pacífic
És un temple Zen situat al Nord-Oest de Kyoto. Forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. El temple pertany a l’escola Myōshin-ji de la branca Rinzai del Budisme Zen. L’indret del temple pertanyia abans al clan Fujiwara.
El nom del temple evoca el seu cèlebre jardí de pedra, d’estil karesansui, que és considerat com una de les obres mestres de la cultura japonesa. Es pensa que el jardí data de la fi del segle XV. El jardí es compon simplement de sorra blanca harmoniosament rasclada sobre la qual hi són disposades 15 pedres molsoses repartides al ritme de set, cinc i tres. Les pedres han estat disposades de tal manera que no sigui possible veure les 15 pedres a la vegada, sigui quina sigui la posició de l’observador (curiós, eh!).
Aquest tipus de jardins zen, es van desenvolupar sobretot durant el període Muromachi (1336-1573), en el qual apareixen els dos ideals estètics d’aquests jardins:
- Yugen: la simplicitat elegant.
- Yohaku no bi: la bellesa del buit (així com en música es valoren els silencis). Té relació amb el Taoísme, segons el qual el buit és la part útil de las coses (un vas no és el vidre, sinó el buit del seu interior).
font: Viquipèdia, (foto) i (vídeo).
Redescobrint (més) art
Esperar un tren, a 300 m. d’un museu, és una bona oportunitat per dedicar el temps a entrar i relaxar-se, descobrint o coneixent un artista. Es tracta del Caixa Fòrum de Madrid, que té una façana que reprodueix un jardí vertical impressionant.
En aquest cas, Maurice Vlamink, un artista que no coneixia de res però que per primera vegada s’exposen obres seves, fins al 7 de juny.
The River Seine at Chatou, 1906
A banda de les seves pintures, que em van transmetre bon rotllo, pel seu optimisme i colors, em va agradar llegir els escrits que acompanyen cada època, que et situen en un moment del temps (a principis del 1900) i que et contextualitzen una època. I és que per desgracia, sabem tant poc d’història… que siguin benvinguts aquests moments per anar-la coneixent!!
Maurice de Vlaminck, un instint fauve. Pintures de 1900 a 1915
L’exposició de Maurice de Vlaminck (1876-1958) incideix en el període avanguardista de l’autor, l’anterior a la Primera Guerra Mundial. La mostra posa en relleu l’essència de l’obra de Vlaminck i com va renovar la pintura dins l’avantguarda europea de principi del segle xx; també s’inclouen algunes pintures de joventut que confirmen la solidesa i la violència de la seva expressió, característiques que van fer que se’l considerés un dels fauves més radicals de la seva generació.
Les pintures exposades són compreses entre els anys 1900 i 1915, i mostren l’evolució estilística de Vlaminck durant aquest període: des de la influència del postimpressionisme fins a la definició del fauvisme i la recuperació del cezanisme. Tot i la delimitació cronològica de la mostra, les obres que s’exhibeixen defineixen els temes més afins a l’autor: el paisatge, la natura i el retrat.
S’exhibeix també la col·lecció d’escultura negra que va reunir el mateix autor i la seva breu aproximació al llenguatge ceràmic.
És la primera vegada que es presenta una exposició dedicada a aquest artista en el nostre país.
La terra des de l’aire
Tens 5 minuts? i 2 hores? tu tries, gaudeix de l’espectacle; la terra des de l’aire (Argelia, Austràlia, Argentina, Alemanya, deserts, oceans, muntanyes, ciutats, rius…) IMPRESSIONANTS fotografies! Lluita de l’home vs. la naturalesa. (font)