A fin de mes, és un blog que recull enllaços a ofertes, promocions, trucs i descomptes per ajudar a arribar a final de mes.
Om mani padme hum
Om Mani Padme Hum, un dels mantres més importants del budisme i l’hinduisme. Els Budistes Tibetans creuen que dient el mantra (pregària) “Om Mani Padme Hum”, fluixet o en silenci per un mateix, s’invoca l’atenció poderosa del benevolent i beneit Chenrezig, la personificació de la compassió. Es diu que veure la forma escrita del mantra té el mateix efecte, sovint esculpit a la roca i posat en llocs on la gent ho pugui veure.
Un mantra pot ser una síl·laba, una paraula, una frase o un text llarg, que al ser recitat i repetit va portant a la persona a un estat de profunda concentració (dhāraṇā).
Més info: Wikipèdia i Dharma Haven
Col·lecció dels curts de Pixar
Pixar Short Film Collection: els curts que Pixar sempre inclou abans de les seves pel·lícules.
De volta per Portugal
Ja deu fer quasi 20 anys que vaig descobrir aquest país viatjant en família. També el surf, que veia en directe per primera vegada, i aquella gent “estranya” que vivia en furgonetes davant la platja… i ves per on, uns anys després som nosaltres els “estranys”.
Fa uns 10 anys vam repetir viatge amb uns amics, just estrenat el carnet de conduir, i llavors la majoria de fotos les vaig fer en blanc i negre per experimentar, així que les d’aquest any, també en aquest format. I és que no sé… Lisboa la veig en blanc i negre.
Portugal és un país que sempre m’ha agradat, i que en tots els àmbits ha estat exclòs, com si nosaltres fóssim superiors a ells (molt pitjor el què deuen pensar els alemanys o nòrdics de nosaltres, i ningú es dóna per al·ludit). No hi ha projectes de recerca amb universitats portugueses ni convenis de col·laboració… i això que hauríem de ser com germans, però no!
Total que resulta que Portugal té el nivell de vida que podrien tenir TOTS els habitants del planeta si els que més tenen baixessin el nivell. Ja hi firmo ara!
Doncs en 7 dies buscant onades amunt i avall, he visitat Lisboa, Ericeira, Santa Cruz, Peniche, Óbidos, Foz do Arelho, Nazaré, Alcobaça, Montemor-o-Velho, i Figueira da Foz i Coimbra, molt de pas. D’onades, poques.; però molt bon ambient tots els dies a tot arreu. Això sí, temperatures agradablement fresques i fins i tot boira arran de mar.
La tornada, va ser una altra història… problemes d’embrague m’obligaven a circular només amb 3a o 4a, ja des de Portugal, amb 1300 km per davant… la temperatura al arribar a Extremadura era de 37 graus i pujant… i a90 km/h de màxima semblava un forn, però anava fent. El dia següent, després de matinar per evitar la calor, passats 200 km l’embrague va dir prou del tot, i patam: grua, taxi, Guadalajara, cotxe de lloguer… i cap a casa.
La termodinàmica del càntir
Doncs resulta que el tradicional càntir té unes propietats particulars que afavoreixen el refredament del líquid que conté… i l’altre dia, el diari Público (pdf 11 d’agost) ho recollia “La termodinàmica del càntir”. Per efecte de la llei termodinàmica, que a l’institut tant em costava d’entendre, resulta que l’enginy és capaç de refredar l’aigua uns 15 graus, en 7 hores, amb l’ajuda de la porositat de la ceràmica.
De fet a l’escola en teníem uns de plàstic per beure aigua, i més que refredar servien per encomanar-nos la grip uns als altres (“eeeeh, no xumis” dèiem 🙂 ).
Més info: Museu del Càntir d’Argentona
Beure a Galet?
Altres límits, de l’estupidesa…
Altres límits de l’estupidesa (Instruccions veritables extretes de productes força usuals.)
El gran tauró Blanc
El Gran Tauró Blanc mata una mitjana de 5 homes a l’any. L’home, en mata 100.000 (link).
Les abraçades que no es donen
Reivindicant les abraçades: ¿Se han dado cuenta de la cantidad de personas que retroceden un paso cuando pretendemos abrazarlas así? Sobre todo hombres…
Les Nits de Ramadà
Les Nits de Ramadà, una iniciativa per a donar a conèixer aquest període tant important de la cultura musulmana.
Jocs de platja
Avui m’he fixat en una situació que feia temps que no recordava i que pateixen sobretot els nens i nenes. Es tracta d’aquells dies de platja, en els que per una cremada, una rascada, un braç enguixat, etc. no es poden banyar a la platja.
Els d’estiu, són dies de descobrir, experimentar, jugar… i no és estrany que un acabi amb el turmell trencat, l’altre amb uns punts a la cella… i clar, després no es poden banyar. Però deixar un nen a la sorra dient-li que haurà d’estar 3 o 4 dies sense banyar-se, va contra la naturalesa dels nens i nenes… i pocs són els pares capaços de suportar-ho.
Per tant, la solució:imaginació! una bossa d’escombraries al braç, unes venes o “parxes” que suporten l’aigua, etc. Però de seguida es comprova, que tot i lligar la bossa tant fort que quasi se li gangrena el braç del fill, amb menys de dos minuts és plena d’aigua, i aquell guix es comença a inflar… o el parxe que ens havien dit que es podia mullar, no aguanta ni mitja hora d’aigua+sorra…
Per sort, jo no m’hi vaig trobar gaire en aquestes situacions, més aviat castigat sense banyar per molestar a ma germana o als cosins que no pas per un braç trencat… però alguna vegada si… i realment costen de passar, coses de l’estiu.
Foto CC: Jorge Miente