Un nou curs implica nous amics, retrobar els antics, seguir amb els que venien fins ara i perdre’n, al menys de moment, uns altres.

També acostuma a implicar estrenar material, llàpissos nous, colors, un estoig llampant (si té dos pisos millor), la motxilla, folrar els llibres (i que no s’acabi el folre a mig fer, eh!) i un munt de detalls que han d’estar preparats la nit abans de tornar a començar, potser més important i tot que els preparatius de la nit de reis, un nerviosisme diferent.

Amb l’edat hem perdut aquesta costum, però sempre és agradable recordar-ho. I si ve de gran ja no tornem a començar el curs de la mateixa manera, si que tornem a començar altres experiències, a estrenar motxilla i abandonar la vella (però no del tot), a estrenar material i seguir utilitzant el vell llapis gastat… i mil situacions humanes que ens ho recorden cada vegada que “tornem a començar”.

I amb aquestes sensacions, un petit pensament pels milers de persones arreu del món, que no poden començar un nou curs com aquest; l’explotació infantil, la pobres,a la manca de recursos, impedeixen a molts nens i nenes començar un nou curs, i per ells tot segueix igual, un present desafortunat, i un futur incert.

Foto CC: elrentaplats