Porto bastant de temps reflexionant, en moments diversos del dia, sobre el cafè i les cafeteres. Fins ara, acèrrim defensor de la cafetera Oroley tradicional (no comença el dia fins que he preparat el cafè amb aquest electrodomèstic típic)… però des de que van entrar al mercat les cafeteres de càpsules (Nespresso), el neguit no em deixa dormir (aquí exagero una mica…). No m’acabava de fer el pes, per l’elevat preu, però sobretot perquè cada càpsula és d’alumini i comporta un cert cost (econòmic i natural) d’elaboració i problemes per a reciclar-ho… però a Holanda vaig veure les Phillips Senseo, que els envasos són de paper, i també em van agradar molt! (ara ja es comercialitzen aquí, però més difícil de trobar les càrregues).
Però hi ha una cosa que m’encanta de la meva cafetera de sempre; és l’únic moment del dia que tinc la sensació que em regalen 3 minuts. Poso el cafè al foc i tinc tres minuts per fer el què vulgui. Pot semblar una tonteria però realment tinc aquesta sensació, i no la tinc en cap més moment del dia… i suposo que en la immediatesa actual, aquesta sensació es perdrà per sempre…
I escric això després de provar uns dies com va de bé la Nespresso, quin bon cafè que queda i sense embrutar ni molestar gaire… Si ara tots els electrodomèstics que es fabriquen, tenen una durada màxima de 4 anys (per haver-los de canviar), amb els greus problemes de generació de residus que suposa, com serà d’aquí 5 anys quan tothom s’hagi de canviar la pantalla plana per un nou model… i ara que ja ho té quasi tothom, vindrà d’aquí si jo tinc una Nespresso?
Només hi ha una cosa que realment em frena, i és no saber on seré l’any que ve, i com que no la necessitaré… aupa Oroley!
… estaré llençant la tovallola?
Foto: Web Oroley
jo que no sóc massa de cafè, reconec que el d’aquestes màquines és prou bo, però que el que realment és és una bona promoció: el millor cafè, selecte que no tothom es pot permetre…
en fi. la meva resposta al teu dubte és NO LOGO!!!
http://www.youtube.com/watch?v=5lTaiHhqBn8
http://www.naomiklein.org/no-logo
fa temps que em plantejo lo de la nespresso xò només per un sentit. gaudir d’aquests 3 minuts, doncs al matí quan em llevo, vaig tan ràpid que fer una cafetera em sembla una eternitat i acabo prenent un tallat de màquina en arribar a la feina.
potser es tracta del mateix temps, xò el fet de posar la cafetera al foc, buscar l’aigua, el café… buf, masses coses per primera hora al matí.
potser si que són molts residus, però potser podem començar per buscar maneres de reciclar-los i que els altres els reciclin. poquet a poquet.
i si l’any que ve no hi ets, sempre me la pots deixar en prèstec!
De moment resisteixo Anna 🙂
Rits, el problema dels minerals fòssils (en aquest cas l’alumini) és que tradicionalment els extreuen expol·liant països amb pocs recursos… però com que ets la primera en demanar-la, si la hagués de cedir a algú, adjudicada! 🙂
Jo era dels teus, pero no amb la Oroley sino que era de cafè de bar, per més que tingués una cafetera express, res em treia del plaer d’anar al bar. Però finalment, la rutina, les presses al matí etc etc han fet que una Nespresso hagi entrat a casa en forma de regal d’aniversari. I bé, el cafè és bo, molt bo, les capsules es poden reciclar i fins i tot piratejar, però anar a la tenda nespresso em posa dels nervis.
oooohhh el cafè de bar ja és més categoria, eh! això si, un bar sense fums! algun dia que he anat a un congrés o així i he anat a fer el cafè abans de començar, de bon matí, entrar a un bar ple de fum pot arribar a espatllar tot el dia 🙂
enjoy la Nespresso 🙂