Fa uns dies, ens vam reunir un munt d’amics i amigues a Cal Cabreta, per celebrar els 30 anys d’un d’ells.
Dissabte, visita al castell de Cardona (la fortalesa Medieval més important de Catalunya, construïda l’any 886 per Guifré el Pilós) i calçotada/graellada feta per nosaltres mateixos. Després a veure la baixada d’andròmines (m’agrada aquesta paraula) del carnestoltes de la mateixa vila.
I a la nit… ai a la nit!!
La persona que feia anys, tenia l’encàrrec de rodar un curt (tenia més de 24 actors i actrius potencials, i la seva imaginació per preparar un guió en mig dia), però com que allò era una olla de grills, va decidir fer “un joc” diferent. Va dividir la colla en dos grups, i cada grup estava en una sala de la casa.
A un grup li va dir que havia d’anar a l’altra sala i agafar UN objecte sense que se n’adonessin (l’altre grup no coneixia les instruccions donades al grup oposat). I a l’altre grup (el meu)ens va dir que recordéssim bé tot el què teníem perquè podrien passar coses. De seguida vam deduir que els altres ens vindrien a robar. I sense dir res, quan va venir l’altre grup a la nostra sala, els vam estar vigilant, mentre ells feien balls i percussió variada per distreure’ns, alhora que un d’ells robava un rellotge, per exemple. Tots ho vam veure però no vam dir res, i cada grup va tornar a la seva sala.
Llavors el moderador, que a partir d’aquell moment va anar improvisant, va dir que havíem de recuperar allò tant valuós que ens havien près, i que no era el rellotge… i que nosaltres també havíem d’agafar UNA cosa.
Vam acordar que allò més valuós que ens havien près era l’altra meitat de la colla (érem el subgrup romàntic) , i que mentre anàvem a buscar-los per convidar-los a venir a la nostra sala, un de nosaltres aniria per l’altra porta i agafaria un objecte (romàntic si, però robar l’objecte s’havia de fer!).
Però ai las! Quan l’altre grup va veure que els agafàvem de la mà per portar-los cap a l’altra sala, van començar a oposar resistència i la situació es va tensar, i molt! Hi va haver un forcejament considerable, i al veure que no volien venir, per evitar tensar encara més l’ambient, els vam deixar i vam tornar a la nostra sala…
p.d: en breu es publicarà la segona part.
Foto: Phillip Peleroyer, Paris Pillow Fight
Encara que segurament no ho admetrà mai, jo crec que en aquell moment el moderador va pensar: Tierra tragame!! on m’he posat!!! que he fet!! francament jo pensava que acavariem tapiant les portes que comunicaven una casa amb l’altre!