L'altre dia, passant unes fotos a l'ordinador reflexionava en veu alta sobre la capacitat d'emmagatzematge i la durabilitat dels arxius al llarg de la vida.

Tothom ha perdut en alguna ocasió una carpeta, que va borrar “per casualitat”.

El paper de fotografia, s'ha demostrat que pot dura uns 100 anys o més. Ara totes les fotos van a un Cd/DVD o a discs durs externs i les anem guardant. Segurament d'aquí 10 anys (sent molt optimista) ja no hi haurà ordinadors capaços de llegir aquestes unitats i per tant haurem de passar tota la informació a nous sistemes… amb el conseqüent perill de que anem perdent informació pel camí. Però per altra banda, és la única possibilitat ja que ben aviat deixaran de comercialitzar rodets de fotografia 35mm i només quedarà la fotografia digital (la qual m'apassiona). No ho veig del tot clar!! Algun comentari?

I aquesta reflexió coincideix amb la publicació a diversos Blocs, de la creació d'un disc dur de 1,2 petabytes, és a dir milions de Gigabytes. Pretén que no sigui necessari comprimir arxius, però algú deia “y como cresta buscaremos los archivos cuando no sepamos donde los metimos???”

Teoria de l'emmagatzematge Spintronic Optic