Doncs resulta que el tradicional càntir té unes propietats particulars que afavoreixen el refredament del líquid que conté… i l’altre dia, el diari Público (pdf 11 d’agost) ho recollia “La termodinàmica del càntir”. Per efecte de la llei termodinàmica, que a l’institut tant em costava d’entendre, resulta que l’enginy és capaç de refredar l’aigua uns 15 graus, en 7 hores, amb l’ajuda de la porositat de la ceràmica.
De fet a l’escola en teníem uns de plàstic per beure aigua, i més que refredar servien per encomanar-nos la grip uns als altres (“eeeeh, no xumis” dèiem 🙂 ).
Més info: Museu del Càntir d’Argentona
Beure a Galet?
Recordo perfectament el gust i la frescor de l’aigua del càntir negre que teniem a casa. Els estius els passavem a Castellterçol, fora de casa teniem tot un descampat on jugàvem a futbol, a fet i amagar i a pichi i amb l’únic refresc amb que comptavem era l’aigua del càntir, qué bona era!!
Aquesta termodinàmica tindria alguna cosa a veure amb la forma de coxió del wok però a la inversa?? jajaja, és una penjada a causa de les bones temperatures…no en tinc ni idea de física!
jejejejeje no sé si el Wok segueix la mateixa tècnica,ja que la ceràmica hi té un paper important, però si que el Wok (crec que per la forma que té) cou les verdures de forma més uniforme, a mi m’encanta!!
http://es.wikipedia.org/wiki/Wok