Estic jugant a un “joc” que vull compartir amb vosaltres. És semblant al “joc” de no anar a cap Mc Donalds, que vaig començar des de que vaig estar a Chicago per primera vegada, i on era l'opció fàcil i tòpica, i m'hi volia resistir (ho porto aconseguint 5 anys). I és que el “joc” es tracta de no agafar l'opció fàcil.

Alguns podeu pensar que soc molt obert i sociable, altres que soc tímid i reservat, segons l'entorn on m'hagueu conegut, el dia de la setmana o si estava plovent! Però la veritat és que no em costa gaire conèixer gent, preguntar i xerrar. I aquí que l'idioma és diferent al meu, el joc té més emoció. Suposo que a tothom li ha passat que estant a l'estranger i sent parlara català/castellà, es gira i diu: “Ep! Sou catalans!” jejejejeje doncs el meu joc consisteix en no dir res. I és que aquí seria l'opció fàcil, ja que està ple, ple, ple de catalans i castellans que no sé d'on han sortit… m'estaran seguint??

Total que jo encara no he parlat amb ningú d'aquí en català ni castellà, i no per descortesia sinó perquè també hi ha indis, pakis, chinesos i coreans, australians, kiwis, suïsos, sudafricans, americans, italians, portuguesos,… i triar per triar prefereixo parlar anglès i amb gent del “quinto pino”. És el joc!!!

I a més a més és molt més divertit. No sé el motiu pel qual ALGUNS (no tots eh!) castellanoparlants parlen sense problemes i amb un to de veu alt, com si ningú els entengués, parlen de tot i se'n enfoten de tot, sense pensar que el castellà és un dels idioma més parlats al món i que molta gent pot entendre, però a ells tant els hi fa. Així que jo, que no he dit res en castellà/català quan es presentaven o quan a l'habitació em deien hello!, em dedico a escoltar-los:

Uns han portat cartrons de tabac per parar un tren i els pensen vendre per aquí “oye, preguntales a esos a ver si les puedes endiñar un cartón tio.. jajajajaja mira mira que le compran, yo voy a buscar el mío a ver si también se lo endiño a alguien”.El negoci es vendre el paquet a 4 lliures (uns sis euros).
Només arribar una noia li està dient a un altre noi que acaba d'arribar a la cua de la recepció “osti aquí hi ha uns pubs de p*** mare, ja veuràs, ja t'ho ensenyarem” i el tio, es clar, encantat!

I un andalús que havia voltat per tot el món, es ben gloriava de la diversitat d'Espanya “es que Espanya es una passada tío, tiene de todo, osti si tu eres de Navarra ya lo sabes, allí se come de p*** madre! Joer, que yo tuve una novia 6 años que era de Pamplona i no veas, que comilonas, los domingos acabábamos a las tantas”. En canvi uns altres asseguts al meu costat, sense saber que jo els entenia, deien: “…si eso está bien, però en Catalunya es distinto” i ja no vaig sentir res més!

I quan ja baixava cap a l’habitació, al soterrani on només s’hi pot baixar en ascensor o per les escales d’emergència (perquè sempre estan tancades les sortides d’emergència??) s’ha començat a entaforar gent a l’ascensor i sento: “jejeje aquí mola perquè la xent no nos enten!” i jo, seguint el joc, no he dit res però se m’ha escapat el riure. Ells s’han mirat “osti, aquest xiquet si que nos entén…” i jo delatat, els he despedit amb un cordial Adéu!.

En fi, en aquest joc no hi perd ningú, i en canvi vosaltres guanyeu alguna historieta… ja que si de seguida digués “osti, pues yo soy de Barcelona” la conversa seria més trivial i sense importància. Així que espero haver-vos entretingut una estona.

p.d: I m'he quedat amb les ganes de saber en què deu ser diferent Catalunya:
GAME OVER, TRY AGAIN