Em sap greu no escriure tant sovint… Ara començava a agafar el ritme, a rebre més comentaris que de costum, etc. Però és que ara ja he tornat a la rutina(llevar-se, menjar, treballar, dormir…) i dóna poc a les aventures o reflexions filosòfiques.
No vaig saber que finalment marxava a Anglaterra i a on anava, fins 4 dies abans, i per tant en un moment em vaig trobar a Londres, una ciutat que d'entrada no m'atreia, parlant en anglès i tot moolt més car que a Barcelona, havent-me d'espavilar per menjar, per moure’m d'un lloc a un altre, etc. I per tant la rutina va canviar de cop, quasi sense assimilar-ho. I precisament és d’això, de les rutines, del què us volia parlar avui.

Tooots tenim els nostres costums, des de que ens llevem, fins que anem a dormir, i inclús quan dormim, i quan vas a un lloc nou, doncs t’hi has d’anar acostumant.

D’entrada aquí els horaris són diferents. El fet d’anar una hora menys no és el més destacat, sinó l’horari europeu dels àpats. Dinar a les dotze o la una, no és del tot rebutjable, si acabéssim de trebalalr a les 5 i després lliure. Però sopar a les 7 és una mica més complicat de compaginar, amb la nostra rutina. Si sopes a les 7, què fas fins que no vas a dormir? Jo a la tarda, quan marxo del despatx, ja no tinc internet, i a la residència no hi ha televisió ni companys de pis. Que jo el primer dia… bé us situo. Es tracta d’una planta baixa amb tres habitacions independents i una sala-cuina comú. Doncs el primer dia, després de sopar sol i no veure rastres d’altra gent, quan vaig sentir que algú entrava a la seva habitació vaig sortir pitant a saludar i presentar-me…”hola que soc el noi d’aquí davant, que estaré aquí un mes i soc de Barcelona…” i l’altre “ah, hola encantat jo soc de les Scheichelles i he vingut a veure la meca filla que estudia aquí i demà ja marxo”. Al cap de dos dies, em trobo un altre home a la cuina i repeteixo la presentació… “hola que soc el noi d’aquí davant, que estaré aquí un mes i soc de Barcelona…” i ell “A hola, jo soc de Glasgow i demà ja marxo…”. Total que aquí entra hi surt la gent tot el dia i no dóna temps a establir converses, i si hi sumem els horaris dels àpats (els meus menys d’acord a l’horari europeu), doncs això, que a partir de les 7 o les 8 aquí poca distracció. I ja he llegit dos llibres, Eduardo Mendoza “Mauricio o las Elecciones primarias) i un thriller en anglès de James Patterson, Mary, Mary. Així que demà després d’esmorzar començaré ja el tercer!

No sé perquè però quan estic fora de casa menjo diferent… bé si que ho sé, aquí pel preu de les fruites i verdures!!! La fruita la venen a tant la peça i un préssec val cent peles, els plàtans 60 i les pomes, més barates això sí, 30, però més avorrides. I els enciams també són, cars cars!
Per tant el què a mi m’agraden les amanides i les fruites, doncs aquí s’ha d’anar variant una mica. En canvi la carn i els ous valen més o menys el mateix i mira, no m’agrada tant però tiro per aquí. Això sí, la pasta amb tomàquet i pa amb formatge phildephia ho puc trobar a tot arreu.

El temps lliure també és diferent. Jo a Barcelona ja dono voltes, ja! Però aquí més. Si bé el temps més fred i sovint més gris, no m’agrada quedar-me a casa i ja he arreglat una bici vella de competició i he anat uns quans cops fins al poble, m’he fet soci de la piscina del campus (aaahh no és obligatori portar gorro de bany, i està l’aigua…..!!), la setmana que bé fan dansa contemporània, Walker Dance Park Music i diumenge vaig amb un company mexicà, la seva dona i els dos bessons de 5 mesos, d’excursió per aquí.

I al vespres, per no anar a dormir abans de les deu de la nit, que serà normal si sopes a les 7, doncs faig coses de pàgines web o miro uns DVDs que m’ha deixat un company xinès, que tot i estar etiquetats en xinès, hi ha la opció de sentir-los en anglès, i entre els cedits, hi ha una perla dels anys 80, que vaig veure ahir, “Tequila Sunrise” del Mel Gibson, Mchelle Pfeiffer i Kurt Russell, jaja quins records! També tinc Blade Trinity, Coronado, Elektra, Ocean’s twelve, que ja he vist però que són entretingudes. Com podeu veure molt culturals i profundes.

I no voldria despedir-me sense dir-vos que estic obtenint bons resultats en la meva tasca quotidiana de cerca d’informació per a la meva tesi, i que vaig coneixent a molta gent d’altres universitats.

Espero que vosaltres també estigueu aprofitant el temps, ja que de seguida canviaran l’hora i ens quedarem tots a les fosques (jejeje jo ja no notaré el canvi) i que tot us vagi molt bé!!

Per cert, sabíeu que mentre jo escrivia això i vosaltres dedicàveu un temps a llegir-ho i ha gent que té altres aficions? (“recita el número pi fins al 100.000, telaaaa)

Fiu fiu