Perdoneu que insisteixi amb les rutines, però és que a vegades hi ha situacions surrealistes. I segueixo referint-me al gimnàs perquè és un dels llocs (a part d'internet) on em socialitzo els dies entre setmana, i això que no hi conec a gaire gent….

Imagineu-vos un passadís llarg, llarg. D'aquells que si hi hagués poca llum faria por estar-hi sol (però en aquest gimnàs , al ser subterrani, i posen mooolta llum). Hi ha tot d'armariets lliure i uns quants d'ocupats. La meva rutina és anar sempre al mateix passadís (no ho digueu a ningú, però és més ample), l'armariet m'és indiferent. Però carai! Just t'estàs canviant, només hi ha una persona a l'altra punta, i patam, el que acaba d'arribar té la roba a la taquilla del meu costat, i clar, ell arriba suat, suat! Coincidència?

És que mira que n'hi ha d'armariets!! Aquí no és com als hotels, si posa taquilla 1536 és que n'hi ha 536, però als hotels si hi posa habitació 512 significa que només n'hi ha 12(i tu pensant que estàs a un hotel impressionant, el què fa el marquèting).

Però també passa que tu t'estàs canviant, i llavors acaba d'arribar un altre persona, i aquest si, té una rutina més estricta i s'ha de posar a la taquilla just del costat perquè és “la seva”, la que fa servir sempre, i tant li fa que hi hagi gent, que estigui ple de roba per allà estesa… li és igual. Exemple de persona A convençuda (potser tant no cal!)

En fi, a mi em faria gràcia estudiar Psicologia al acabar el doctorat però ara estic pensant afegir-hi sociologia, i poder estudiar aquests fenòmens paranormals en totes les dimensions humanes. Seguirem informant.