Crec que una cosa que hem fet tots una vegada o altra és esperar. Es pot esperar per moltes coses: a persones, esdeveniments o fins i tot esperar que no passi alguna d’aquestes situacions.

Concretament això és el què em passava pel cap quan esperava a una persona a una estació de metro.

Tu quedes a una hora. Ok. Jo normalment, potser per desgràcia meva, arribo sempre una mica abans. Tinc un problema, ni que vulgui arribar a l’hora en punt per no haver-me d’esperar, tinc una habilitat que em fa arribar abans, si no és per res excepcional.

Llavors la meva espera, tot i que a propòsit, comença 10 minuts abans, que els aprofito mirant a l’altra gent que espera, imaginant-me la seva vida, a qui o què deuen esperar, quanta estona fa que esperen, si es posen nerviosos, què fan quan es posen nerviosos (es mengen les ungles? No paren de mirar el rellotge? …).

Quan arriba l’hora acordada canvia la fase. Llavors es tracta d’anar mirant al voltant a veure si aquella persona arriba, per on arribarà, com anirà vestida, com portarà el cabell, si anirà molt carregada de trastos o no, si vindrà corrents o tranquil•la, etc. Potser és la millor estona d’esperar… els deu minuts que passen de l’hora acordada, i que si es tracta d’una situació agradable o desitjada, fa una cosa a la panxa, un cert nerviosisme sa…

Però aquest nerviosisme comença a intoxicar quan passen 15 minuts. Si tens telèfon mòbil, i l’altra persona també, el mires no fos cas que hagués trucat i no ho haguessis sentit (tot i tenir el volum al màxim, precisament per casos com aquests). Ho mires igualment. Al rellotge ja li has tret “brillo” set vegades, comprovant que vagi a l’hora amb el del mòbil. Comences a mirar al voltant a veure si hem quedat al lloc correcte, que potser s’ha confós i comences a analitzar possibles punts de confusió amb el lloc acordat i vas descartant, o no…

Passats uns minuts més et comences a plantejar que potser no hem entès l’hora de la mateixa manera, eren quarts de tres o les tres i mitja¿? aiaiaiai La cosa a la panxa ja no és tant emocionant, es torna més preocupant. Tornes a mirar el mòbil. I comences a pensar que potser ha passat alguna cosa i no t’han pogut avisar… Aquí depèn del tipus de persona que s’espera, hi ha casos en que la preocupació és molt gran i d’altres en que no tant. Això depèn.

Llavors t’aixeques i comences a donar voltes: potser està darrera d’aquell cartell i no m’ha vist, potser hi ha unes altres escales al costat, potser s’ha cansat d’esperar i m’està buscant per allà… m’hauré d’esperar mitja hora més per assegurar-me que no hem entès malament l’hora?

Finalment va arribar. No tenia mòbil. Va ser una trobada molt agradable.