Conduir 4 o 5 hores un divendres a la tarda, quan ja has enllestit tota la feina no es cap problema. M’agrada conduir!

Sopar pizzes del Gepetto (de Vielha) amb bona gent i provar el joc de golf i bolos de la Wii.
I encara mes si et lleves dora el dissabte, prepares uns entrepans, el termo de te, la motxilla amb roba d’hivern, la navalla suïssa, una manta tèrmica i el xiulet (mai se sap) i començar una excursió.

Havia caigut la primera nevada considerable de l’any al Pirineu i volia anar fins al circ de Colomers (Vall d'Aran). Però la pista estava massa nevada i quan el cotxe ha patinat i ja tenia dues rodes a la canal, he decidit tornar enrere i fer els 8 km a peu.

Llavors he conegut a la Pepa, en Joan i al pelut (un coocker de les neus) que m’han pujat fins al final de la pista. Són una parella jove de Ripollet i ella que és fotògrafa professional d’interiors, em parlat de poder treballar amb ella algun dia! Hem tingut un parell d’ensurts però el seu nou jeep cherokee pot amb tot.

He començat a pujar fins al circ de colomers amb uns 40 cm de neu però un dia radiant i vent zero. Un cop a dalt, visitar el nou refugi (si no fos perquè tenia un sopar m’hi hagués quedat a dormir). Es tracta d’un dels 9 refugis que formen el circuit Carros de Foc que queda pendent.

A dalt no hi havia absolutament ningú, he estat una hora gaudint del sol, el llac, el te calent que encara aguantava i he passat temps i temps relaxat. La tornada ha estat més llarga ja que m'ha tocat desfer la pista a peu, perquè el Pelut tenia unes ferides a la pota i han hagut de marxar abans. Per sort uns altres excursionistes m'han recollit a l'últim tram i m'han salvat els 3 quilòmetres fins a Tredós.

Us deixo algunes fotos i us envio molta, molta energia des d’aquí dalt (estava tant carregat que ni tants sols tenia son conduint de tornada!!).