Fa un temps feia referència als clàssics musicals, i avui en torno a parlar.
M’han convidat a anar a Liceu, però no a fer una visita cultural (quan hi vam anar amb l’escola jo estava malalt i encara no hi he entrat mai), sinó a veure una òpera, concretament Aida, de Giuseppe Verdi i amb butaca de platea (tot un regal!!).
Tot i que el Liceu pugui tenir unes “certes connotacions” crec que és una oportunitat per veure què hi passa i per gaudir d’una de les òperes més espectaculars.
Aïda és una obra considerada dins de la Grand Ópera, estrenada al 1871.
Vull destacar que és una història d’amor i de guerra. Ella és una princesa etíop, que és capturada i duta com a esclava a Egipte. Un comandament militar, Radames, es debat entre el seu amor per ella i la seva lleialtat al faraó. Per complicar la trama, la filla del faraó, Amneris, està enamorada d'ell, que no la correspon.
– Aida (Verdi)
– Llibret
– Aïda al Liceu
Al final de l'obra, l’escenari té dos plans: una sala del temple de Fthà i la cripta on Radamès és enterrat viu. El guerrer es lamenta que ja no veurà mai més la seva estimada, però Aida ha aconseguit introduir-se secretament per acompanyar-lo en la mort. Radamès resta emocionat pel sacrifici i el duo dels dos amants es converteix en cant resignat i serè, mentre Amneris, des del pla superior, implora a Isis la pau eterna, acompanyada pels cants dels sacerdots.