22/12/2007 Laayoune – Frontera

Un nou dia de ruta, llarga ruta! Ens llevem a les 7 com de costum (de vacances i relax encara no n'hem vist gaire) i anem al garatge on haviem deixat les motos. Al ser festa està tancat i hem de trucar al Hassan que tot i tenir febre ens ve a obrir. A la pastisseria (les anem coneixent quasi totes) només queden les restes dels pastissets dels dies de festa, però amb un suc de taronja natural i iogurt artesà, servirà de bon esmorzar.

Carretera i manta avall, desert, desert, desert. Camells, ienes, conills, pastors i pescadors, i detant en tant pobles nous deshabitats que el govern ha construït perquè hi vagi a viure marroquins del nord, lliure d'impostos, i anar ocupant terreny als Saharauis.

Passem camps de refugiats i entrem a la zona de risc, amb cartells de perill de mines si surts de la carretera; “Fer una mina= 6 euros, desactivar-a=600 (si no morts), i Espanya n'és un gran productor!!

Dinem a peu de platja, una truita d'ous comprats a un poblet i “quesitos”. Feia anys que cap dels tres menjava quesitos jajajaja.

Agafem grapats de fòssils i seguim.

Quilòmetres i quilòmetres sense ningú. Cel serè i sempre el sol a l'horitzó.

Fa uns dies que el sol i la lluna es saluden cada tarda. Durant més d'una hora, una lluna quasi plena i un sol que no vol pondre's estableixen el seu particular diàleg de llums i colors de punta a punta del desert! IMPRESSIONANT!!!