26/12/2007
Després d'esmorzar i una petita discussió entre els motoristes per qui carrega més pes que l'altre i com es reparteixen l'equipatge (son com un matrimoni), han marxat a travessar el desert, arribar a Mali i directes cap a Dakar. Hem quedat allà el dia 30 aprox.
Jo em quedo de relax a conèixer aquesta zona rural del país, ben acompanyat de gent de tot el món i descansant.
Portem més de la meitat del viatge, jo sumo ja més de 8.000 km i ho necessitava.
Amb en Mortiz i la seva novia voliem anar a Chinguetti, el següent poblat de l'antiga ruta de les caravanes que amb camells travessaven el Sàhara per comerciar. Hem anat amb el seu cotxe, jo volia evitar més riscos conduint per pistes xungues de per aquí.
Ens equivoquem de ruta, ni de conya hi ha cartells ni senyals. Uns locals ens han orientat malament. Quan portàvem una hora de camí, entrem al desert i quedem embarrancats al mig de la sorra. Jooooh!! Avui havia de ser el meu dia de relax!!!
No passa ningú. Absolutament ningú. De fet, hem fet tot aquest recorregut sense trobar-nos ningú. Per sort (miracle/magia, el què sigui!!) passen dos tot-terrenys de competició que venien de participar a la Transafricaine i ens poden ajudar. Ens treuen de la sorra i són ells qui ens diuen que no anàvem per la ruta correcta.
Parem a un poblet i a canvi de llàpissos i llibretes un munt de nens i nenes es deixen fotografiar, entretinguts amb la càmera de vídeo del Moritz.
Tornem a Atar i els anglesos desisteixen i jo busco un taxi i espero a que s'ompli. Posaran 4 o 5 davant i 4 o 5 darrera i quan estigui ple marxarem, cap a les 5 de la tarda. M'han preguntat si volia davant o darrera i com que m'era igual he dit darrera, només pensant si tindria la sort de que em toqués finestra. Finestra??? La tarda també és un bon moment per tenir sorpreses!!
És un Toyota Hilux pick up. Primer arriba un carro tirat per un petitet ruc sobreexplotat que porta varilles de ferro per fer forjats, que carreguen al cotxe. Després un home carregat amb síndries. També hi carreguen un sac de carbó, dos sacs de guix, dues caixes, una garrafa i l'equipatge. Tot a punt.
Quan tothom ja ha pujat, l'encarregat em diu “tu darrier”. I davant és a la cabina i darrier amb la carrega!!! Doncs au, jo i 4 nois més estirats sobre els sacs de carbó, ben abirgats, ells amb xilava i turbant i jo amb la caputxa, i agafat't que venen bots!
Són 83 km de pista i sorra, esnifant gasoil recremat, plens de pols i congelats de fred, a 80-100 km/hora a fondo.
Aaah pero això no és tot. Feia dies que no em dia res, i quan portàvem 20 min. de camí, la meva panxa m'ha començat a saludar. Ei, els microbis saharians són aquí!! Brrrrrrr!!
Però veure la posta de sol a cel obert durant tanta estona, com el desert va canviant de colors i de sobte la lluna reclama el seu lloc acompanyada dels estels, no té preu!!
Estic impressionat i flipat amb aquest poblat, Chinguetti. Hem arribat fosc i de nit i pràcticament no hi ha electricitat. Tot són espelmes i alguna llanterna. Éstà al mig del desert, amb casetes de fang, tendes i cabanes. És un lloc turístic però no massificat. Al Bab-Sàhara (camping d'Atar) estem en temporada alta i som 10 o 12.
L'Abdú regenta el petit Auberge Zarga i m´ha acollit com a casa seva. Estic jo sol amb dos nois francesos que viuen a Rabat. Per sopar, a terra i a la llum de les espelmes, ens han preparat cuscus de verdures i pollastre. De postre dàtils madurs i mandarines. Després hem estat xerrant mentre l'ajudant de l'Abdú iniciava el ritual de preprar i servir el té. 3 racions per cadascú, amb la seva llarga i minuciosa preparació cadascuna, que t'absorveix i et fascina.
Alguna picada de mosquit… en teoria la malaria esta mes al sud, en zones mes humides prop de Mali, tot i que un america ha marxat amb 40 de febre…
Un dia entretingut i llarg acaba de forma molt relaxada i tranquil·la, escribint això a la llibreta i contemplant les flames de les espelmes… zzzzzzzzzzzzzzzz