Em llevo dora per aprofitar i poder fer un tram de la ruta de les caravanes a camell, fins a l'oasis Abeir. Atravessem algunes dunes en un matí molt fred. Aquest oasi és l'antic poble de Chinguetti, amb un petit palmerar però sense llac. Té pou d'aigua i les tres persones que hi viuen en treuen l'aigua. Altres oasis que si que tenen estanys, estan a 3 o 5 dies amb camell, i fins a Tidjika (on han anat en Jordi i el Ciscu amb moto) són 12 dies de travessia.

Visita a la part antiga del poble, biblioteca de manuscrits vells, vells, vells, i altra vegada toyota cap avall. Aquesta vegada m'ha tocat a dins, davant, entre el conductor i un noi senegalès. Cada vegada que el conductor havia de baixar per carregar o descarregar jo havia de donar gas amb la mà perquè si es calava no hi havia manera de tornar-lo a engegar. I com que no tenia frens, la part de baixada del coll (10 %, que no està mal) reductora i au, a 7 per hora xino xano.

Arribo altra vegada a Atar al migdia i aprofito per visitar l'escola. La guia aconsella allunyar-se d'escoles i universitats perquè la gent no t'atabli, però si els vols conèixer cal visitar-los. He saludat al director, m'han explicat com funcionava tot, quants nens i nenes hi havia, les assignatures… els hi he donat tot el que els hi portava (els nens m'havien vist entrar amb la pilota de futbol i es tornaven bojos) i algunes fotos.

Després de dinar i aprofitant que hi ha dutxa (freda i a cel obert, però valia la pena) he anat a córrer. Aquí no hi ha Passeig marítim així que he atravessat tot el poble. Primer els nens que em coneixien de l'escola em convidaven a jugar amb ells a futbol, les noies de les botigues em saludaven en àrab/francès. Travessat el mercat, un altre grup de nens quan els hi he dit que era de barcelona s'han afegit a córrer amb mi recitant la llista de jugadors del barça. Després m'he creuat amb una caravana de 30 o 40 camells que tornaven cap al poble, els taxis que marxaven cap a Chinguetti, la gent dels tallers de cotxes i els mercat de xais. Una manera diferent i propera de veure com viuen.

Al venir a buscar el cyber, uns nois han vingut corrents cap a mi per aprofitar la llum del meu frontal i fer junts el km que separa el camping del poble, completament fosc. Ells no parlaven frances i jo no parlo arab pero no hem parat de riure. He entes que anaven a buscar noies!

Sopar tranquil al camping i demà cap a la capital altra vegada. Després, Dakar!!

P.d; quan he fet un comentari agraint els vostres el dia que vaig tenir el problema de la roda, s'han borrat tots. Si els volguessiu tornar a escriure estaria molt be!! ho sento…