Encara no fa una setmana que acabo d’aterrar a Barcelona i ja estic preparant nous viatges.
Avui he enviat els primers documents. L’objectiu: estada d’investigació a la Open University d’Holanda, una de les universitats més prestigioses d’educació a distància. Els tràmits seran més llargs que els de passar la frontera entre Mauritània i Senegal, però aquí vas sobre segur.
I és que o anem fent coses o malament rai 😉

Be, de fet tot això només era per parlar d’un altre viatge. El que fan els germans Whitman amb el Darjeeling. És una pel·lícula del director Wes Anderson. Es va estrenar a Estats Units al setembre i aquí fa una setmana.

Es tracta de tres germans que tenen la intenció de fer un viatge espiritual amb tren per la Índia, buscant la mare i recordant al pare… No vull fer-ne cap crítica cinèfila, però com a espectador voldria destacar dues escenes, la primera i la última. A la primera es veuen dues persones corrent darrera un tren. Una d’elles defalleix i no hi pot pujar. L’altre s’hi esforça, llença la bossa a dins i d’un salt s’agafa a la barana del darrera s’hi enfila. I també al final, es repeteix l’escena de córrer, i en aquest cas atrapar, el tren.

Té moments de comèdia, moments més dramàtics i que mostren alguns aspectes quotidians de la Índia. I per mi el millor és la fotografia, uns plans mooolt ben estudiats i curosament compostos, sigui de paisatges, retrats, etc. IMPRESSIONANT!!! I la banda sonora, com la cançó Where do you go to my lovely, de Peter Sarstedt (mític cantant dels 60’ nascut a Delhi) també val mooolt la pena!! (tràiler i pàgina oficial)

Ara que he tornat del desert només em queda pendent veure “14 kilómetros” de Gerardo Oliveras. Es va estrenar el dia abans de marxar a l’Àfrica i potser alguns ja l’heu vist, però amb tant d’enrenou no hi vaig poder anar i ara que ho he viscut d'aprop la vull veure.
Explica les aventures de 3 nois africans que volen arribar a Espanya, i mostra el que no surt als telenotícies sobre la immigració.