Moltes hores a la carretera, moltes hores sense dormir, amics, bons amics, molt riure, molt riure, una mica de festa, una mica d’aventura extrema, bon menjar, bon beure, i una mica de cansament
🙂

Suposo que alguns no heu pogut dormir esperant la crònica de la tornada. De fet nosaltres hem dormit molt poc i abans de fer-ho us explico el què ha passat perquè té tela. A l’Àfrica es viuen moltes aventures, i anant sol es viuen d’una manera determinada. Però voltant per aquí prop també se’n poden viure, i si ets un grup, al final passa diferent. I us ho explico tot després que hagi passat, com sempre! Potser és una crònica una mica llarg, però és que ha donat de si això… podeu fer etapes…

Vam sortir de Barcelona a la matinada, després de veure un programa de tv en directe, ja que el copilot treballava fent el programa i l'havíem d’esperar. Sortim de BCN el càmera, el que havia de conèixer la noia i jo.
Arribem a Vilafranca i la resta de la comitiva que han descobert un nou pub, s’estaven congelant dins d’un cotxe a l’estació de tren, perquè el bar ja havia tancat feia mitja hora. Brindem per l’aniversari d’un de nosaltres, la liem una mica i pugem tots a la furgoneta. Fa molt fred i hi ha llocs amb molta boira, però ens anem tornant els tres conductors “oficials” i arribem a Ciudad Real a les 11 del matí. Alguns no hem dormit en tota la nit, el pilot/copilot dj no ho permetia… d’altres són marmotes i han dormit tot el viatge…

Com que l’hotel no ens pot acollir fins a les 12, deixem les bosses i anem a voltar pel centre. Encara no tenim notícies de la NOIA, sap que estem allà però encara no han quedat… no pressing… tapes a la plaça de l’ajuntament, on hi ha un rellotge de cucú gegant, enlloc de campanar, d’on en surt el Cervantes, el Sancho Panza i el Quijote fent una performance musical a les hores en punt. Anem cap a l’hotel a dormir una estona, la nit pot ser llarga… (i ho va ser, més del què pensàvem!!!)

Ens despertem amb la mala notícia de que s’ha mort la tieta de la NOIA, però ens diu que ens vindrà a veure una estona, juers quina mala coincidència…

La senyora de la recepció, que tenia un gosset d’aquests que com va dir algú serviria de mopa, patina molt quan després d’entrevistar-la i dir-li que som de Barcelona, diu “Anda, pues sois bien majos por ser… (Catalanes???)” en fi…

Més tapes, més vi, més tapes… està tant bé això de que amb cada copa et posin tapes que el sopar s’allarga més de tres hores… i amb l’excusa de que li compràvem uns pastissets per la dona d’un, sorprenem al que feia anys amb pastissets i espelmes!!!

La NOIA ens diu que sortirà una estona i quedem a un bar. A Ciudad Real el botellón està permès a una àrea i és espectacular la festa i l’ambient “callejero” que hi ha un dissabte; brutal!!!

Portem una càmera de vídeo “professional” i fem entrevistes pel carrer… algú se li ha acudit preguntar: “Sabe que la iglesia va a prohibir el uso de la minifalda, ¿Usted que opina?” i no parem de riure i conèixer gent. Al bar La Rue també la liem i els hi gravem troços per la seva web, fem més entrevistes, ballem, coneixem a més gent,… i la NOIA que va amb uns altres amics ens aconsella que seguim la festa a un altre lloc, una discoteca més gran, La última estación. Entrem i el càmera es queda una estona xerrant amb els porters, ja que a aquests no els hi fa gràcia la càmera i no li permetran gravar dins del local. Ens quedem prop de la porta, està molt ple.

Quan ja estàvem ballant i en ple ambient sentim tres detonacions i pensem que és una mica fort tirar petardos dins la discoteca però potser és una performance. Però la performance continua quan entren dos porters, un es queda dret contra la paret amb un tret al braç i l’altre cau a terra davant nostre amb el ventre foradat i un altre tret al braç. UN TIROTEIG A LA PORTA DE LA DISCOTECA!!!! Al principi ningú no sabia què passava semblava una peli macabra: els cambrers i els porters corrien d’un costat a l’altre, la música no afluixava… el porter per allà terra, i si el budells tenen forma/color de crani però més grans, a ell li sortien del tamany d’un paquet d’arròs pel costat (no dono més detalls ni de sang ni res, però més d’un ha tornat amb les sabates esquitxades); telaaaaaa!!!

L’ambulància va trigar més de 15 minuts i tothom seguia dins, ningú sabia què passava a fora, ningú ens deia res… només esperàvem. Però tampoc li feien res al segurata de terra… ni li tapaven la ferida ni res… la gent per allà al mig, d’altres histèrica corrents, noies plorant i trucant per telèfon… juers!!! La noia del guardarropia no donava l’abast i estava a punt del col·lapse nerviós. La vam tranquil·litzar una mica i que anés fent…

Estàvem just davant de la porta, ho veiem tot a primera fila… per sort la discoteca, com molts locals de la ciutat, pel fred tenen un rebedor amb doble porta, que si no el de l’escopeta entra fins a dins i escampa perdigonades per tothom… uiuiuiu aiaiaiaia
🙁

Va arribar l’ambulància, i van desallotjar la sala per una entrada lateral i el merder per sortir va ser espectacular, sort que no era un incendi… A fora, doncs, us ho podeu imaginar… el carrer ple fins la bandera de gent, policies, ambulàncies, plors, crits, comentaris… buffff….

Nosaltres hem voltat bastant i a Igualada, fa uns quants anys, era l’època de les baralles, però veure un tiroteig… mmm… no ho recordo, no!!

Quan ens vam reagrupar a fora i mig tornant en si, vam entrar a un altre local… i tot i que vam estar ballant una estona l’ambient ja no era el mateix… la NOIA ja havia de marxar, nosaltres estàvem molt cansats i vam aguantar una estona més i prou…

En aquest blog en fan la crònica i altra gent comenta la seva experiència, pels que al principi us pensàveu que fèiem conya… No era la meva intenció fer la crònica d’aquest succés, ni molt menys ens podíem imaginar una cosa així, però ha passat, ho hem viscut i per sort us ho podem explicar sense més…

Després cap a l’hotel, a dormir poques hores perquè la furgoneta s’ha de retornar abans de les 20:00 i amb el dipòsit buit (nova normativa). Total que a les 11 ja sortíem de Ciudad Real, i carretera i manta. Molt riure durant tot el viatge… això d’anar 7 dins una furgoneta dóna molt de si… Parada a una àrea de servei de València a dinar i seguim. Anem coneixent, saludant i filmant gent d’altres cotxes, autobusos, camions, com nens petits, no parem de riure, tot i que de tant en tant surt el tema del tiroteig i el millor és prendre-s’ho amb bon humor.

Arribem a Barcelona a les 19:50, amb la llum de reserva des de feia estona i una ratllada al vidre que ens van fer sense adonar-nos-en i que ens fa patir per si ens la fan pagar… No diuen res, tot en hora,… acaba el viatge!

Increïble com per una equivocació en marcar un número de telèfon la història s’embolica llogant una furgoneta, anant a parar a Ciudad Real, preveien

t un cap de setmana intens, poques hores de dormir i moltes hores a la carretera, i que s’hi ha afegit la història del tiroteig… Jejejeje i el què ha passat o no amb la NOIA doncs… ho guardem pels dos implicats… de moment s’han conegut, i ells diran!
🙂

ACTUALITZAT: Tot i que en un comentari ja se'l donava per mort, no era cert… Déu n'hi do… Altres comentaris del què va passar…

ACTUALITZAT 2: Em truquen que està sortint en directe a Antena 3 i sembla que no està mort… la gent ja comença a opinar massa ràpid…

La notícia als diaris:
– El Día de Ciudad Real (2a edició)(3a edició)
– Público.es
– La Región
– Lanza Digital
– Terra