;)
Avui he dinat amb 9 persones que no coneixia de res; uns d'Anglaterra, uns de Bulgària, un de l'Índia, d'Holanda… Són d'aquelles situacions on es coneixen com a molt dues persones i els altres no, i hem de dinar junts (en el marc d'unes jornades a Madrid).
Per no estar tota l'hora en silenci, de seguida en surt un de graciós, animat o qui beu més vi, que comença a xerrar. També hi ha qui no sap parlar anglès però l'entén, i va rient sense dir res, i d'altres que van seguint la conversa i participant a mida que la copa de vi es va buidant i el cambrer la va reomplint (a la tarda no sé qui treballarà…).
Hem parlat de tot, des de l'estat de les obres de la Sagrada Família, la sequera de Catalunya o de jocs de la Wii (com veieu una conversa mooolt intel·lectual).
Però ha arribat el moment clau-filosòfic del dinar i per això ho explico aquí. Xerrant dels avions, les turbulències i els accidents aeris (tothom ha arribat en avió, entre ahir i avui).
I la pregunta directa ha estat: perquè hi ha armilles salvavides als avions, si a la pràctica és més dur i cruel morir congelat que morir ofegat?
Tenint en compte que si un avió cau al mig de l’oceà, és molt probable que l’aigua estigui freda, freda i és sabut per tothom que no aguantem gaire estona en remull-congelat. El dolor és més llarg, comencen al·lucinacions i tens més temps per patir i agonitzar. Ofegar-se ha de ser molt dur, però bàsicament és més ràpid.
Si hi ha casos, per sort no tots, que les ambulàncies triguen més de 45 minuts en arribar, imagina’t un vaixell de salvament al mig de l’oceà!!
Pot sonar una mica macabra parlar d’aquest tema però mira, ha sortit al mig de la conversa i el trobo interessant. Sobretot perquè és un tema prou complex com per anar-hi pensant. En una situació d’emergència no sabem com reaccionaríem, però si ja hi hem pensat una mica potser prenem una decisió que en un moment de calma vam considerar com la més adequada. Pensar o no pensar en la mort donaria per una altra història…
Així doncs, i perdoneu per la pregunta, en la remota i quasi infinita possibilitat que us trobéssiu en aquesta situació, us posaríeu l’armilla salvavides (amb la quasi seguretat de morir congelats) o preferiríeu morir ofegats?