flickr Scott Henderson

Primer eren les empreses multinacionals, entre elles algunes d’Espanyoles (com explicava fa tot just dos anys), qui no volien de cap manera que un indígena d’esquerres governés el país, per por a perdre els desmesurats beneficis que obtenien a costa d’explotar els recursos minerals d’un dels països més pobres del món.

Però ara el conflicte reneix des de dins. No és nou. Hi ha una zona rica (Santa Cruz) i una zona que no ho és tant, l’Altiplà, la Paz… I alhora coincideix que a la zona pobra és on hi ha la majoria de població indígena.

Els dirigents polítics de Santa Cruz porten reclamant un major control de la seva riquesa des de que Evo Morales va arribar al poder, i ara s’han inventat un referèndum (que abans de fer-se ja es donava per guanyat) per justificar els seus arguments. Com ja esperaven, amb un sistema de recompte de vots poc clar i declarat il·legal pel govern, el resultat ha estat massivament un SI a l’autonomia.

Per desgràcia la estabilitat política d’aquest país no ha estat mai el seu fort, i no se sap com pot acabar. L’exèrcit defensa la unitat del país, i alguns comandants entenen que les polítiques de Morales la posen en perill per no donar més autonomia a certes regions… només necessiten un petit impuls extern, per encendre la metxa i engegar el país a norris. Com sempre, els interessos econòmics estan per sobre de qualsevol altra cosa.

Com que no vull alimentar aquest cicle de desgràcies i males notícies del país, us deixo un vídeo d’una de les danses més animades de Bolívia, els Tinkus:

– El referèndum per l'autonomia de la Bolívia rica fractura en dos el país

– La consulta autonòmica a Bolívia agita el fantasma de la violència

Actualitzo:
– Un interessant anàlisi de la situació
– UE preocupada por crisis política en Bolivia tras referendo (REUTERS) No fos cas que trontollesin les inversions i els negocis que hi tenen…
– Bolivia: Evo Morales cree que EE.UU. promovió el referéndum

–