Cobardes
M’ha agradat!! És una pel·lícula que posa sobre la taula i sobretot davant dels ulls, un fenòmen del què n’hem sentit a parlar molt però que en coneixem poc. Es podia enfocar de moltes maneres, i ells n’han triat una, que m’ha agradat i que pot ser molt interessant com a punt de partida pel debat i per tractar el tema del bullying i l’assetjament escolar.
“Després de sorprendre molts cinèfils amb “Tapas”, Jose Corbacho i Juan Cruz han apostat ara per un registre més seriós a “Cobardes”, la segona pel·lícula escrita i dirigida per aquesta parella televisiva.
Tot i que es fa difícil calcular-ho, perquè és un fenomen que habitualment es manté en secret, alguns psicòlegs calculen que entre un 15% i un 35% dels alumnes es veuen involucrats en comportaments intimidatoris. L'assetjament escolar, conegut també com a “bullying”, és preocupant i reflecteix les pors de la societat contemporània. El conflicte, doncs, mereix que el cinema ajudi a trencar tabús, que el doni a conèixer, i això és precisament el que fa “Cobardes”.
Corbacho i Cruz segueixen parlant d'incomunicació. Ho fan a partir de la història d'un noi de 14 anys maltractat per alguns companys de classe. Entre d'altres, es mostra la problemàtica des de diferents punts de vista: la víctima, la família, els amics i els mestres, cansats de fer més de policies que d'educadors. Tots ells són la demostració del creixent clima de desconfiança que ens envolta. La pel·lícula alerta dels perills de prioritzar excessivament els valors materials i de donar massa l'esquena als nostres ideals”.
Font: iCatFm
I també us presento una altra experiència que m’ha cridat l’atenció (a través de la Laura). Es tracta de “Debajo del sombrero” una associació de persones amb discapacitats intel·lectuals que es dediquen a la creació artística contemporània i que com expliquen aquí segueixen models d’experiències similars que s’estan duent a terme arreu del món.
Julio Medem va produir el documental dirigit per LOLA BARRERA e IÑAKI PEÑAFIEL que porta per títol el mateix que aquesta experiència i que narra la història d’una artista de 64 anys, a qui li arriba el reconeixement internacional després de viure 36 anys en una institució psiquiàtrica. Fragments del documental els podeu veure aquí