N’Ansumana ens ensenya racons d’Igualada (vist a Tria la teva aventura)
Vídeos del museu MOMA
Amb aquest divertit spot publicitàri, el Museu MOMA de NovaYork, presenta l’Exposició sobre Tim Burton a aquest museu.
I mirant el vídeo a youtube, he vist que el Canal MOMA té molts més vídeos interessants sobre tot el què hi passa a aquest museu (entrevistes, com es munten segons quines exposicions, curiositats, etc.).
Vista a Visualpanic.net
Pastisseria Takashi Ochiai
Avui recomano la Pastisseria de Takashi Ochiai. Productes de pastisseria típics japonesos, originals i sorprenents. Però a més a més excel·lents i originals bombons de tot tipus de xocolates, pastissos per a celebracions, mones de pasqua, gelats artesans, dolços de nadal, berenars japonesos…
Portar de postres algun dels seus productes, vol dir quedar bé i sorprendre (a la família, parella, amics, companys de feina, etc.).
I per contrastar aquesta recomanació, us deixo les opinions de 28 persones més que ja ho han fet a la web 11870 (que per si no coneixeu, és ideal per trobar opinions de bars, restaurants, etc. a la vostra ciutat), afegir i organitzar els teus llocs preferits, etc.
http://www.ochiaipastisseria.com
c/ Compte Urgell 110
08011 Barcelona
Tel. 93 4536383
sota l’aigua no hi ha peles, ni banderes ni nacions…
Totes les fotos CC: Spiderman
Música: Finding Nemo – Field trip
L’escala Beaufortur
Durant milers d’anys els mariners han après a calcular la velocitat del vent només mirant el seu voltant. Aquesta tècnica va madurar amb el que ara es coneix com l’Escala Beaufort. La natura et diu tot això, sempre que estiguis disposat a observar!
Font: Tríptic de la Base Nàutica de Barcelona (img original), després d’una excel·lent Barbacoa a primera línia de mar 🙂
Oktoberfest
Mai se m’hagués acudit anar de festa a un lloc on l’únic objectiu és beure litres, i litres, i litreees de cervesa (això si no cau per terra, si no li tiren per sobre del veí, si aconsegueixes entrar a alguna carpa o si ets capaç de resistir-ho tot plegat).
Però res, per 20 euros de bitllet de Ryanair i dormint al campament punki de Munich, tot és possible, i un esdeveniment així, s’ha de veure per saber què és exactament.
Una esplanada enorme, enorme, enorme, plena de carpes que semblen naus industrials de fusta, amb dos o tres pisos, i plenes fins a la bandera! Entrar a dins era impossible, si no estaves a fent cua des de les 7 del matí, i entrar a les terrasses de fora, difícil a partir de les 12… però ho vam aconseguir. Comparar-ho amb la Feria d’Abril no té sentit, però és l’únic esdeveniment que s’hi pot assemblar una mica. A Munich, hi va gent de tot el món, atrets per una fama internacional, a beure, beure, i beure (els japonensos, nova zelandesos i australians, molts americans, tots els sudamericans que estudien a europa, i sobretot italians).
Tots els autòctons vesteixen el vestit tradicional, els homes de “llenyataires” les dones amb el típic vestit escotat… però en canvi només es tracta de beure…
Veure que qui més feina té, a part de les cambreres, són els sanitaris, defineix molt bé el context alholitzat de la festa; camilles a munt i avall sense parar. El terra, cerveza; per sobre les taules, cerveza; i les gerres, plenes de cervesa. Només per fer-se una idea dels diners que mou la festa, cada cambrera cobra 13.000 euros per 15 dies de feina, és a dir 1000 euros al dia. Es venen mooolts milions de litres de cervesa, a un preu aproximat de 9 €/litre.
Un lloc curiós que cal ser-hi per fer-se’n una mica la idea… però potser aquests vídeos us ajuden…
i algunes fotos aquí.
4 llibres clàssics
Si em diguessin d’anar a la fira del llibre d’ocasió, hauria d’estar molt avorrit per acceptar, o tenir altres motius no relacionats amb la pròpia fira del llibre… I no és perquè no m’agradin els llibres, les antiqüalles o les fires, al contrari, però em surten els llibres per les orelles, i a casa de tots els familiars sempre n’hi ha d’intreressants… i en canvi de temps per llegir-ne, hi cabria en una caixeta de juanoles…
Però per casualitat, caminant per Pg. de Gràcia fa uns dies, em vaig trobar la fira, i com qui no vol la cosa, al treure el nas en una carpa, i veure clàssics tant bé de preu, quasi els regalaven tu!, doncs apa, no es poden deixar allà (ni que algun ja l’hagués llegit):
- El vell i el Mar – E. Hemingway
- Diari d’Ana Frank
- Un món Feliç – A. Huxley
- El llop estepari – Hermann Hesse (a Google llibres)
Tots ells de l’editorial Publimexi.
Però abans, he d’acabar Mil sols esplèndids, de Khaled Hosseini qui ha fet que Kabul em robi el cor, i que les ganes de conèixer la ciutat i el país siguin més grans que tota la ira allà desfermada!
Temptacions
Podrien ser temptacions de nens i nenes, però de ben segur que són un reflex dels adults…
Oh, The Temptation from Steve V on Vimeo.
Vist a: Visualpanic.net
I aquí es mengen cargols…
“Per a la majoria pot sonar a barbaritat, malson o broma de mal gust. Per als hindús del santuari de Deshnoke, (les rates) són sagrades i punt. En aquest polsegós i remot poble del desert indi del Rajasthan, on les dones vesteixen roba de colors llampants i els homes turbants infinits, hi ha un temple únic en què les rates són adorades com si fossin una divinitat. Descalços, milers de feligresos i turistes curiosos trepitgen cada any aquest recòndit i incivilitzat lloc perquè les rates sagrades, anomenades kabbas corrin per sobre dels seus peus en el que es considera un privilegi i un senyal de bon auguri” i com que vas descalç, les rates no tenen problemes en llepar-te els peus… sensació curiosa!
“Es creu que qui veu una rata albina tindrà molta sort i serà protegit per Karni Mata, la deessa a la qual es va dedicar el temple, durant tota la vida” i això ja s’ha professionalitzat tant, i surt a totes les guies, que un indi s’encarrega de treure la rata blanca de tant en tant i deixar-la als peus d’alguns turistes perquè li donin alguna moneda, a canvi de la bona sort eterna.
“Expliquen les llegendes que una mística matriarca, Karni Mata, que va viure al segle XIV era la reencarnació de la deessa Durga, representant del poder i símbol de la victòria. La diva, que pertanyia al clan dels Depavats, va demanar un dia a la deessa de la mort, Yama, que ressuscités el fill d’un important trobador…” Llegeix la resta de la història.
Font: Pelegrins de tot l’Índia viatgen al temple de la deessa Karni Mata per adorar els rosegadors.
Quan hi vam estar, ja en vaig parlar del temple de les rates…
Foto CC: Dulconte