Des del viatge a l’Índia, que la meva relació amb les rates és diferent. En primer lloc, el respecte pels animals, però si a més a més en algun lloc del món són animals sagrats, encara més. L’estada al Temple de les rates va ser, una nova experiència!

Però la cosa canvia quan es passegen per la terrassa de casa o el “quarto dels mals endreços” / síndrome de díogenes room. I no petits ratolins, era una rata, rata!

Un cop identificada, Internet és la primera font per buscar respostes a la pregunta… i ara que faig? com matar rates, etc.

I sorgeixen els primers dubtes… i les primeres descobertes que mai haguessis pensat. Si poses verí, la rata se’l menja i no saps allà on es morirà…i clar, tenir un animal mort vés a saber on… mal assumpte! Però també hi ha uns altres tipus de verins que… (per si esteu menjant, m’estalvio les explicacions).

L’altra opció és la de les trampes tradicionals (a falta de gat, que a casa sempre havien estat efectius). També per Internet vaig trobar una trampa casolana, consistent en un sistema de galleda i passarel·la de fusta i esqué, que acabava amb la rata ofegada dins la galleda. La meva reproducció del sistema no va acabar de funcionar…

El segon intent de trampa va ser el que venen a la ferreteria, la típica que quan mossega l’esqué (vaig llegir que els agrada més la xocolata que el formatge…) una palanqueta atrapa la rata. A la ferreteria em van dir que en principi, la matava, però ho vaig dubtar. Total, que 24 hores més tard, la trampa s’havia activat i ni rastre del pa amb xocolata ni de la rata… 2n fracàs.

Canvi radical d’estratègia… també vaig llegir que busquis d’on surten i intentis eliminar el niu. Per fer-ho, calia netejar tot el quartet de sota l’escala de la terrassa (ple de trastos) i veure si entraven pel desaigua. Feia mooolta mandra, però era necessari. Un cop tot net, vaig veure que efectivament, el filtre del desaigua estava rosegat i trencat i que les rates tenien accés directe amb les clavegueres… i venien a passar el dia a la terrassa!!

Doncs un cop tot net i comprovat que no hi havia cap rata per allà, el més efectiu era tapar adequadament el desaigua i impedir que hi tornin a entrar.

Finalment, no he hagut de matar cap animal, he netejat un espai que feia molta mandra de fer, i he estat distret uns quants dies

Foto 1: Phil Gyford i foto 2: MSH