El dret a la indiferència

Ja fa un mes i mig, Josep Maria Espinàs va escriure una columna amb aquest mateix títol i avui que he trobat el retall de diari, en poso aquí l’enllaç i un abstracte:

He de triar, inevitablement, encara que les dues opcions que m’ofereixen tinguin el mateix interès per a mi. Durant molt de temps, he comès l’error d’insistir: «De debò, totes dues coses m’agraden. Si tingués predilecció per una de les dues t’ho diria. Però et sóc absolutament sincer: m’és igual».

Sí, volia ser sincer, i ho era, però la meva sinceritat no era valorada. Més aviat al contrari, irritava. Per tant, havia d’escollir. «M’agrada tot» era una explicació que no resolia el problema. Ho sentia com una ordre («¡tria!»), i jo era una persona que, en lloc de donar facilitats, complicava les coses.

He procurat corregir-me, per cortesia amb la persona que està tan ben disposada a servir-me. La posava nerviosa. S’ha acabat, doncs. Alguna vegada se m’escapa encara un «m’és igual», però vaig adquirint l’hàbit de dir que sí a la primera proposta. Per exemple: «A la planxa». Aquesta decisió immediata veig que satisfà molt.

seguir llegint…

Om mani padme hum

Om Mani Padme Hum, un dels mantres més importants del budisme i l’hinduisme. Els Budistes Tibetans creuen que dient el mantra (pregària) “Om Mani Padme Hum”, fluixet o en silenci per un mateix, s’invoca l’atenció poderosa del benevolent i beneit Chenrezig, la personificació de la compassió. Es diu que veure la forma escrita del mantra té el mateix efecte, sovint esculpit a la roca i posat en llocs on la gent ho pugui veure.

Un mantra pot ser una síl·laba, una paraula, una frase o un text llarg, que al ser recitat i repetit va portant a la persona a un estat de profunda concentració (dhāraṇā).

Més info: Wikipèdia i Dharma Haven

La termodinàmica del càntir

Doncs resulta que el tradicional càntir té unes propietats particulars que afavoreixen el refredament del líquid que conté… i l’altre dia, el diari Público (pdf 11 d’agost) ho recollia “La termodinàmica del càntir”. Per efecte de la llei termodinàmica, que a l’institut tant em costava d’entendre, resulta que l’enginy és capaç de refredar l’aigua uns 15 graus, en 7 hores, amb l’ajuda de la porositat de la ceràmica.

De fet a l’escola en teníem uns de plàstic per beure aigua, i més que refredar servien per encomanar-nos la grip uns als altres (“eeeeh, no xumis” dèiem 🙂 ).

Càntir

Més info: Museu del Càntir d’Argentona
Beure a Galet?

Estar boig?

“Diuen que estic boig només perquè raono” – El País (13/07/09)

sorry, I’m late

Un curt de Tomas Mankovsky, de BlinkProductions. Com es va fer?

Entre rates i ratolins

Des del viatge a l’Índia, que la meva relació amb les rates és diferent. En primer lloc, el respecte pels animals, però si a més a més en algun lloc del món són animals sagrats, encara més. L’estada al Temple de les rates va ser, una nova experiència!

Però la cosa canvia quan es passegen per la terrassa de casa o el “quarto dels mals endreços” / síndrome de díogenes room. I no petits ratolins, era una rata, rata!

http://farm1.static.flickr.com/61/157067590_904f7e4ba3_m.jpg

Un cop identificada, Internet és la primera font per buscar respostes a la pregunta… i ara que faig? com matar rates, etc.

I sorgeixen els primers dubtes… i les primeres descobertes que mai haguessis pensat. Si poses verí, la rata se’l menja i no saps allà on es morirà…i clar, tenir un animal mort vés a saber on… mal assumpte! Però també hi ha uns altres tipus de verins que… (per si esteu menjant, m’estalvio les explicacions).

L’altra opció és la de les trampes tradicionals (a falta de gat, que a casa sempre havien estat efectius). També per Internet vaig trobar una trampa casolana, consistent en un sistema de galleda i passarel·la de fusta i esqué, que acabava amb la rata ofegada dins la galleda. La meva reproducció del sistema no va acabar de funcionar…

El segon intent de trampa va ser el que venen a la ferreteria, la típica que quan mossega l’esqué (vaig llegir que els agrada més la xocolata que el formatge…) una palanqueta atrapa la rata. A la ferreteria em van dir que en principi, la matava, però ho vaig dubtar. Total, que 24 hores més tard, la trampa s’havia activat i ni rastre del pa amb xocolata ni de la rata… 2n fracàs.

Canvi radical d’estratègia… també vaig llegir que busquis d’on surten i intentis eliminar el niu. Per fer-ho, calia netejar tot el quartet de sota l’escala de la terrassa (ple de trastos) i veure si entraven pel desaigua. Feia mooolta mandra, però era necessari. Un cop tot net, vaig veure que efectivament, el filtre del desaigua estava rosegat i trencat i que les rates tenien accés directe amb les clavegueres… i venien a passar el dia a la terrassa!!

Doncs un cop tot net i comprovat que no hi havia cap rata per allà, el més efectiu era tapar adequadament el desaigua i impedir que hi tornin a entrar.

Finalment, no he hagut de matar cap animal, he netejat un espai que feia molta mandra de fer, i he estat distret uns quants dies :)

Foto 1: Phil Gyford i foto 2: MSH

Al ritme de les tortugues

Feia mooolts anys que tenia pendent visitar la Sagrada Família; una grip, exàmens, o vesasaberque, havien coincidit amb les excursions de l’escola o la banda… i amb els preus i cues d’últimament no m’acabaven d’atreure. Però dissabte era una bona oportunitat amb visita guiada, i ho vaig aprofitar.

Em va cridar l’atenció, entre moltes altres coses, les tortugues de la façana del naixement. Suporten dues columnes inspirades en palmeres  (Gaudí SEMPRE s’inspirava amb la naturalesa). La tortuga significa tranquil·litat, firmesa, lentitud, estabilitat… A la Xina, simbolitza el saber, la immortalitat i la terra (+).

Un dels exemples del respecte i admiració de Gaudí per la naturalesa, és el fet que la torre més alta que va projectar, pendent de construir, la Torre de Jesús, tindrà un metre menys d’alçada que la muntanya de Montjuïc (uns 170 metres). Creia que la seva obra no podia superar el què havia fet la natura.

Com a curiositat, la tortuga de l’esquerra, és una tortuga de mar i la de la dreta una de terra, ja que està més a prop de les muntanyes (+). Curiós!

N’he vist néixer a la vora d’un oceà o m’hi he submergit en aigües càlides, nedant al seu costat, i sempre sempre sempre m’han transmès tranquil·litat. Doncs això, mooolta calma!!

Honu - Hawaiian green sea turtle

Ryôan-ji, el temple del drac pacífic


És un temple Zen situat al Nord-Oest de Kyoto. Forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. El temple pertany a l’escola Myōshin-ji de la branca Rinzai del Budisme Zen. L’indret del temple pertanyia abans al clan Fujiwara.

El nom del temple evoca el seu cèlebre jardí de pedra, d’estil karesansui, que és considerat com una de les obres mestres de la cultura japonesa. Es pensa que el jardí data de la fi del segle XV. El jardí es compon simplement de sorra blanca harmoniosament rasclada sobre la qual hi són disposades 15 pedres molsoses repartides al ritme de set, cinc i tres. Les pedres han estat disposades de tal manera que no sigui possible veure les 15 pedres a la vegada, sigui quina sigui la posició de l’observador (curiós, eh!).

Aquest tipus de jardins zen, es van desenvolupar sobretot durant el període Muromachi (1336-1573), en el qual apareixen els dos ideals estètics d’aquests jardins:

  • Yugen: la simplicitat elegant.
  • Yohaku no bi: la bellesa del buit (així com en música es valoren els silencis). Té relació amb el Taoísme, segons el qual el buit és la part útil de las coses (un vas no és el vidre, sinó el buit del seu interior).

font: Viquipèdia, (foto) i (vídeo).

El món sobre rodes

Doncs de tots els possibles, aquest és el llibre que trio per Sant Jordi: El món Sobre rodes.

L’Albert Casals i Serradó, de 18 anys, va passar una infantesa entrant i sortint de l’hospital, fins quedar en cadira de rodes.  Però aquest fet, no li ha impedit viatjar, i molt! I sempre de la manera més econòmica possible, en contacte directe amb la gent dels llocs visitats i amb cadira de rodes. Un exemple impressionant de ganes de viures, de fer coses, d’aventura, de conèixer gent…

De totes les aventures viscudes n’ha fet un llibre. Però més enllà dels viatges, m’agrada la seva filosofia de vida, que ell anomena “Felicisime“:

«Felicisme» és el nom que acostumo a donar a la meva filosofia o manera personal de veure el món i la vida. Una filosofia que no he pogut deixar de resumir en un llibre com aquest, on parlo precisament d’això: de la meva manera de fer i veure les coses. Com el nom ja indica, la clau del felicisme és la felicitat. I és que la felicitat és l’únic motor, l’única raó de l’existència humana. Totes les accions de l’ésser humà estan motivades pel desig de ser feliç, ho sapiguem o no, i només mitjançant una existència feliç podem proporcionar felicitat als altres.

En conseqüència, és lògic que destinem tots els esforços de la nostra vida a trobar i mantenir aquesta felicitat: una felicitat plena, estable i permanent.

Okapi, l’animal desconegut

Vés per on, quan trobo un animal que no conec,  ho busco a les imatges de google directament. I després, de seguida, a la wikipèdia.

Ves per on, d’una llista de 500 animals, algú va proposar aquest… i em va cridar l’atenció i aquí el tenim, un magnífic exemplar d’ungulat rumiant que viu a les tupides selves del nord de la República Democràtica del Congo entre els rius Uelle, Iturri i a les selves d’Aruwimi.

Recorda, per la forma del seu cos, a una girafa nana ja que fa 2 m de llargada, 1,5 d’alçada i menys de 250 kg de pes) de potes i coll molt curts. Encara que el mantell del pèl és totalment diferent, vermellós a tot el cos excepte en potes i glutis, on adopta un color blanc amb ratlles negres, semblant a una zebra. Com les girafes, té dues banyes petites recobertes de pèl al cap sense utilitat aparent i una llarga llengua prensil de color negre que utilitza per introduir les fulles d’arbustos i arbres baixos a la boca. La longitud d’aquesta és tal que pot netejar l’interior de les orelles amb la seva punta. L’ocapi està molt emparentat amb les girafes i amb elles comparteix moltes adaptacions morfològiques, encara que el seu cos recordi en realitat més d’un cavall.

Resulta interessant com va ser el seu descobriment!!

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas