Sant Medir, dolça festa, 15 anys seguits acompanyant la Colla de la Providència. Ha plogut molt des de la primera vegada, que havíem de demanar permís a l’escola, justificant dels pares, etc. però sempre cap aquí!!
Sortim! indrets en primera persona
Sortim! és un nou blog on es recullen aquells indrets interessants, dels quals en volem conservar l’adreça i el telèfon per poder-hi tornar! Si a més a més pot servir a algú altre com a recomanació, doncs perfecte. I com diu el subtítol “en primera persona”, pretén recollir aquesta visió subjectiva i popular… de diferents espais (cafès, restaurants, bars, botigues, hotels, locals, etc.) de Barcelona o de qualsevol altre lloc.
Les tres darreres incorporacions són:
- Taxidermista, a la Plaça Reial
- Can Culleretes, el restaurant més antic de Catalunya
- Pizzes L’Àvia, al Raval
La cistella ecològica
Doncs ara que torno a estar instal·lat aquí, estic buscant diverses alternatives per comprar la cistella ecològica, i per casualitat he trobat aquest vídeo que presenta l’experiència de Can Perol.
Hi ha diferents possibilitats, des de fer-te la cistella tu mateix, o bé la cistella que elaboren ells mateixos amb el que tenen en aquell moment. Es tracta de fruita i verdura ecològica, de temporada i que no ha estat posada en càmeres.
I és que arran de que l’altre dia, una bossa de mandarines, dos dies després de comprar-la al super, es va començar a florir com si fos un camp de rovellons, he decidit buscar alternatives…
Coneixeu alguna altra cooperativa a Barcelona?
Bon any 2009
Pren temps per treballar,
és el preu de l’èxit.
Pren temps per meditar,
és el preu del poder.
Pren temps per jugar,
és el secret de l’eterna joventut.
Pren temps per llegir,
és la manera de conèixer.
Pren temps pels teus amics,
és el camí a la felicitat.
Pren temps per riure,
és la música de l’ànima.
I el més important,
pren temps per estimar i ser estimat.
p.d: Crec que no hi ha millors paraules per a desitjar un bon any 2009, només espero que per a tothom sigui millor que l’anterior. I un altre missatge en format musical: Miquel Abras – Crida ben fort:
A canviar el món, som-hi!
Tots voldríem fer alguna cosa per millorar aquest món, però no tenim molt clar per on començar … però els teus petits gestos quotidians poden convertir aquest planeta en un lloc una mica més agradable per viure. Somriure, reciclar les teves velles ulleres, abraçar a algú, rebutjar les bosses de plàstic o aprendre’t un bon acudit són algunes de les 50 accions que et proposa aquest llibre promogut per We Are What We Do, un moviment que al Regne Unit s’ha convertit en una autèntica commoció social amb milers de seguidors i amb un lema molt clar: Petites Accions x Molta Gent = Grans Canvis.
El Llibre “Vamos a Cambiar el Mundo“
Ulls i mirades
“Tots els ulls miren, pocs observen i molt pocs hi veuen”
La Pell Freda – Albert Sánchez Pinyol
Foto: Michele Catania
Turisme i repatriacions
M’ha agradat la reflexió que feia Joan Barril sobre les repatriacions de turistes espanyols que estaven a Tailàndia aquests dies.
Ens en anem a Tailàndia, un dels patis d’esbarjo d’Occident. Hi anem i no volem saber ni qui governa aquell país ni els problemes que tenen els tailandesos. En aquests paradisos vacacionals és més important la immersió en les seves platges que en la seva gent. I, de cop i volta, el viatger es presenta a l’aeroport i no pot volar perquè els tailandesos no estan de vacances i volen un canvi de Govern. ¿Què s’ha de fer? Doncs trucar al papa Estat perquè vingui a buscar-nos a l’altre costat del món. El nostre Govern està disposat a fer pagar el rescat al boletaire que s’ha extraviat, però, en canvi, es considera una gesta nacional anar a Tailàndia a repatriar turistes cansats. Un mal precedent. ¿S’hauria fet el mateix en una vaga de controladors francesos o italians? ¿Es farà el mateix quan un espanyol hagi de ser repatriat per una malària o una fractura? ¿Quants espanyols desitgen anar avui a una platja llunyana amb el suport de l’Estat?
Joan Barril- El Periódico 3-12-2008
I com ho il·lustra en forma de conte, en Pau Rodamón, llegit a la radio, que podeu escoltar aquí:
(Actualitzo Mafalda) No vols sopa? doncs tres tasses!
I això que a mi no m’havien agradat mai les sopes… i mira… serà el clima, la sol·litud, la distància, que estic més a prop del cercle polar o jo què sé… i ara cada dia, SOPA!!! i és que les fan boníssimes i molt variades 🙂
I a part de la de tòmaquet, que va ser una gran sorpresa, la segona que més m’agrada és la Bospaddestoelen soep que tradueixo a continuació, per si la voleu provar:
Ingredients:
– 300 g de diferents bolets (pensar en diverses espècies de bolets)
– 1 litre de caldo de pollastre (la recepta diu que sinó en tens utilitzis avecrem, però jo no ho diré, no ho feu, ves a saber què hi han compactat allà dins, bé, si que ho sé però ho deixem a banda…)
– 1 / 2 l de crema de cuina
– 1 El timó fresc
– Sal i pebre
– 50 g de mantega
– 1 escalunya (un tipus de ceba)
– 100 ml de Madeira ¿?
Elaboració:
1. Neteja els bolets i la escalunya.
2. Afegir el timó i la mantega
3. Aquí hi ha un pas que no queda clar, que hi afegeix 100 ml. de Madeira però per no crear intoxicacions, passeu al punt 4 millor, entesos? (I’m not responsible)
4. Aproximadament 10-15 minuts bullint suaument.
5. Mescla en un processador d’aliments o liquadora que funcioni bé.
6. Ara, salpebrar al gust.
Consells:
Es poden afegir alguns trossets de bolets tallats fi, un copa ja s’ha fet la sopa.
Podeu servir la sopa en una tassa de cafè (de les grosses, eh! que si no vessarà, segur!)
I si en teniu, podeu aromatitzar la punta de la cullera amb una mica de tòfona.
Foto Soup Time: Wen Z—
21-11-08 Acabo de llegir que Quino va explicar el perquè a la Mafalda no li agradava la sopa; “Quino reveló que la sopa que odiaba Mafalda representaba el autoritarismo militar, pero era representado de esta manera por miedo a la censura”. “Uno aprende a autocensurarse y encuentra maneras de evitar el control: por ejemplo, la sopa, en el caso de Mafalda, que era para mí una metáfora del autoritarismo militar”.
recomano
Com que cada vegada és més la informació que ens passa per davant, aquí vaig recollint flaixos caçats al vol, que per una raó o altra m’han cridat l’atenció i que pot ser que també t’interessin (estan tots arxivats a Delicious). He creat una nova pàgina per anar recollint tots aquests enllaços, que podreu consultar sempre que vulgueu i estigueu avorrits al menú de la dreta, al mòdul de pàgines.
Gran família
Alguns ens han anat deixant i molts ja estan aquí de nou o en camí… una part de la família (captada fa uns anyets, eh!), una gran família.
Avui, un record.